Disponibilitat per al plaer
La recerca del plaer pot ser un camí molt més tortuós del que pot semblar, a primer cop d’ull, qualsevol nit d’estiu
No cal ser un assidu a les Coves del Sado per saber que el plaer i el dolor són les dues cares d’una mateixa moneda. Que l’un és la cara i l’altre, per dir-ho en cristià, la creu. Poques vegades busquem el dolor, potser perquè sabem que ja ve sol. En canvi, ens passem la vida buscant el plaer, entenent plaer com una engruna empírica d’una cosa inabastable que denominem felicitat. Hi ha plaers inconfessables, la recerca dels quals no sempre emprenem conscientment, però al capdavall el motor final de totes les nostres accions és extreure’n alguna gratificació, algun benefici, per més ínfim o íntim que sigui. De fet, hi ha gent tan dotada per a la infelicitat que fins i tot extreu plaer del seu patiment, sobretot si el pot exhibir. En períodes vacacionals, aquest dilema s’aguditza. En remetre les obligacions laborals contra les quals vivim, emergeixen en tota la seva esplendor les nostres pors, les nostres frustracions més íntimes, els nostres dubtes més esgarrifosos. És com si la xafogor ens fes transpirar tot aquest magma interior. Per això, durant les vacances d’estiu, que en principi associem al plaer, s’acaben congriant tantes picabaralles d’aquelles que divideixen famílies, per dir-ho en tertulianès. Alguns analistes de l’actualitat política n’han fet un nou clixé, d’aquesta divisió. Són els mateixos que abans parlaven de “problemes reals que preocupen a la gent” i ara de “temes que divideixen les famílies”. Però sempre s’obliden de les vacances d’estiu, un dels motius de divorci més flagrants.
La recerca del plaer pot ser un camí molt més tortuós del que pot semblar, a primer cop d’ull, qualsevol nit d’estiu. No hi ha fórmules màgiques, perquè cada moment és irrepetible, però hi ha una actitud que ho facilita molt: estar-hi disposat. Sembla una bajanada, però no tothom té disponibilitat, per dir-ho en termes d’agenda, per passar-s’ho bé, per gaudir d’un bon àpat o d’una bona rebolcada o d’un viatge o de qualsevol cosa que li agradi. De fet, una de les claus és no donar l’esquena al plaer, encara que no el tinguem previst. Estar disponible no vol dir tenir-lo agendat. De fet, programar el plaer no garanteix gran cosa. Hi ajuda preparar-ne les finestres d’oportunitat, però pretendre passar d’escenògraf a guionista no necessàriament permet assolir els objectius. En això de la disponibilitat per al plaer, a la seva biografia de Pompeu Fabra Mila Segarra recull un episodi formidable. Passa abans que descobrís el plaer de practicar l’excursionisme d’una forma organitzada. Un dia Fabra va a un enterrament, vestit per a l’ocasió, i es troba a la Diagonal un amic que surt d’excursió. L’home porta roba i calçat adequats per a la caminada, motxilla i bastó. Li fa cinc cèntims de la ruta que pensa fer i les seves paraules enllamineixen tant Fabra que s’afegeix a l’excursió, de vint-i-un botó i de dol. Que la inspiració us agafi treballant i el plaer, ben disponibles. Bon estiu.