Pablo Casado, cap a on?

Ala darreria de Mariano Rajoy, el Partit Popular vivia en un

fins quan? Cada alba s’encenia un nou cas de corrupció, un nou descobriment en les operacions –Gürtel, Púnica, Lezo i d’aquí cap endavant– que instruïen els jutjats, i fins i tot fraus en les titulacions acadèmiques dels seus líders. A Madrid s’hi sumaven les Balears, València, Alacant, Castelló, Múrcia i creixia l’índex onomàstic amb inclusió de cognoms de màxima sonoritat –Rato, Camps, Zaplana, Cotino, Matas, Barberá, Bárcenas, Aguirre...–. El president del partit semblava insubmergible. Però una moció de censura per la qual ningú no hauria apostat ni un euro, sobretot després que Rajoy aconseguís aprovar els pressupostos, se’l va carregar netament.

El cap de setmana es va fer la mudança a la Moncloa, la mecànica institucional va funcionar de manera impecable i va quedar convocat el congrés extraordinari del Partit Popular per posar remei a l’orfandat oberta per la dimissió del president. El seu abandonament sobtat de la seu nacional del carrer Génova semblava el desallotjament d’un incendi. Però sense que compareguessin els bombers, Mariano se’n va anar al càrrec que tenia allà, al registre de la propietat de Santa Pola. Tornava al port segur, a la veritable vocació, a la plaça reservada que l’estava esperant des de feia dècades, gestionada amb cura per l’amic limítrof Francisco Riquelme.

Hi va haver estrena de primàries. Entre els dos finalistes, els compromissaris van preferir Pablo Casado, que semblava desafiar l’aparell alhora que en rebia el suport, per mitjà de Cospedal. Va quedar derrotada Soraya Sáenz de Santamaría, que havia sumat massa contraris. Comença a escriure’s una altra pàgina. Canvia tota la jerarquia. La portaveu al Congrés dels Diputats, Dolors Monserrat, donarà un so diferent al del seu predecessor Rafael Hernando. De manera que, superat el fins quan? marianista, es començarà a aclarir la incògnita del cap

a on? Pablo Casado buscarà assolir el poder pensant que la línia recta és la distància més curta entre dos punts però, com que el poder es desplaça, la suma de les seves rectituds instantànies i infinitesimals descriurà una corba, la mateixa que traça el gos en persecució del seu amo. Atents.