Destinació d’esclaves
Espanya, un dels principals llocs on es desenvolupa el tràfic de dones amb finalitats sexuals
Un estudi de la Fiscalia d’Estrangeria conclou que a Espanya hi ha un alt índex de tràfic sexual i que “s’esclavitzen dones procedents de pràcticament totes les parts del planeta”. L’informe, que conté dades des de l’any 2012, apunta que d’aleshores ençà han estat identificades víctimes de més de 60 països, els més habituals dels quals són Nigèria, Rússia, Romania, Bulgària, Ucraïna, la Xina, el Paraguai i Colòmbia.
La fiscalia té registrades prop de 600 investigacions de tràfic d’éssers humans des del 2012, entre les quals destaquen les fetes contra l’explotació sexual (86 %), l’explotació laboral (9 %) i la mendicitat (3 %). En una proporció per sota de l’1% hi ha les relacionades amb els matrimonis forçosos, l’extracció d’òrgans i altres activitats delictives.
Segons les dades de la Fiscalia, Nigèria és el país d’on procedeix en l’actualitat el gros de les víctimes de tràfic que són explotades sexualment a Espanya, que “s’ha convertit en un país de destinació per a la comissió de delictes de tràfic contra éssers humans”.
Les diligències de seguiment obertes el 2017 per la unitat d’estrangeria indiquen que de les 289 víctimes que consten identificades, 114 són d’origen africà (totes nigerianes, tret d’una), entre les quals se’n troben 14 de menors d’edat. La majoria d’aquestes dones provenen de l’estat d’Edo (Benín City) i són captades amb enganys, amb falses promeses d’un lloc de treball profitós, de manera que la víctima es compromet a pagar una quantitat “desorbitada” de diners, entre 30.000 i 50.000 euros, que haurà de satisfer en els terminis que li assenyalin un cop obtingui rendiments per la seva feina.
L’acord i el compromís adquirit se segellen amb pràctiques de vudú o juju que garanteixen no només que la víctima tornarà el deute contret, sinó també que no denunciarà els traficants.
Un cop realitzada la pràctica, se les trasllada a Espanya “amb avió, si estan de sort, i en pastera, si no, seguint la ruta de Líbia o des del Marroc”, relata la Fiscalia.
En el marc d’aquest informe el fiscal d’Estrangeria, Joaquín Sánchez-Covisa, va declarar sobre aquestes víctimes que “s’aconsegueix la seva captació abusant de la seva patent necessitat, escassíssima formació i evident pobresa, i són venudes, torturades, apallissades, marcades, humiliades, amenaçades i coaccionades de totes la maneres imaginables per vèncer la seva resistència a ser explotades”. Per això considera que “és prioritari rescatar la víctima per sobre del bon èxit de la investigació”.
La Fiscalia adverteix de la complexitat d’investigar el tràfic d’éssers humans pel crim organitzat i la vulnerabilitat de les víctimes i lamenta que “malgrat haver-hi prou indicis de comissió del delicte gairebé un 48 % de les investigacions acaben sent arxivades de manera provisional”.
Les causes de l’arxivament són que no s’ha provat fefaentment la participació dels investigats, que els autors es troben il·localitzables, de vegades a l’estranger, i que les víctimes identificades un cop alliberades acaben per no presentar-se a la seu judicial a ratificar la denúncia o a declarar sobre els fets jutjats.
La falta de denúncies es deu a la por de les víctimes i a la seva submissió a la xarxa de tràfic. Els experts alerten també de l’escàs coneixement i formació en tràfic de persones que s’aprecia en els serveis socials i de la “revictimització” a què sovint dona lloc aquesta falta de formació quan intenten ajudar-les.
Una altra dificultat que s’observa en la lluita contra el tràfic de dones és l’“alta mobilitat dins i fora d’Espanya” a què se sotmeten les víctimes.
Nigèria, Romania, la Xina, el Brasil i Bolívia, principals països on es capten les víctimes