De les Termòpiles a la Gran Via
Els taxistes de Barcelona, envalentits, decideixen en una assemblea nocturna al passeig de Gràcia que aguantaran fins al final
La defensa del setge de Numància, la batalla del pas de les Termòpiles... i ara el campament de taxistes de la Gran Via, sobretot dels trams més cèntrics. “Ni un pas enrere, ni un pas enrere!”, van cridar una vegada i una altra els taxistes de Barcelona en la gran assemblea celebrada ahir a la nit al cor del passeig de Gràcia. “De la Gran Via no ens movem”. “Vaga indefinida”. “Ara o mai”, van cridar una vegada i una altra els taxistes, i les seves parelles, i també els seus fills. Barcelona continua segrestada.
En realitat la decisió dels taxistes de Barcelona i la seva àrea metropolitana ja estava presa des de feia estona. Tots van interpretar la nota de premsa del Ministeri de Foment com una traïció, com que se’ls estaven prenent a conya. I mentre els representants del gremi tornaven amb l’AVE a Barcelona, els seus grups de WhatsApp bullien carregats de missatges cridant a la resistència, a la vaga, a la lluita sense defallir...
I si en la defensa del setge de Numància es van preferir llevar la vida abans que caure derrotats i ser sotmesos, si en la batalla del pas de les Termòpiles van lluitar sabent que no tenien cap oportunitat de sobreviure, els taxistes de Barcelona i la seva àrea metropolitana acampats ahir als trams més cèntrics de la Gran Via es van mostrar ben disposats a sacrificar les vacances d’estiu, a endarrerir el pagament de les hipoteques, a perdre tot el que faci falta. El sacrifici de la resta de ciutadans és una qüestió menor.
Almenys així es van manifestar els més disposats a aixecar la veu. En aquests saraus els qui més criden s’emporten sempre tot el protagonisme. “Si perdem ara l’empenta estem perduts”, deien uns i altres mentre esperaven l’arribada dels seus representants. “Ara tenim la força, ara podem fer-nos notar. Què farem si no? Una manifestació cada setmana?”. “Els tenim a tots cagats, si afluixem acabaran fent el que els doni la gana”. “Vaga indefinida”. “D’aquí no es mou ningú”. “Les molèsties a la gent? Abans és el futur de les nostres famílies”.
Sí, vaga indefinida, i de la Gran Via no es mou ningú. I, tal com comentava un dels líders del gremi en una capelleta, això no és més que el principi. “Si els polítics s’atreveixen a anar-se’n de vacances sense solucionar els nostres problemes bloquejarem les fronteres i les principals infraestructures del país. La llei els permet solucionar-ho tot ara. És qüestió de voluntat. Nosaltres demostrarem que tenim molta voluntat”.
Aquestes paraules, afortunadament, almenys ara per ara, no són més que una fanfarroneria, però reflecteixen com se senten els taxistes. En realitat a l’assemblea no se sentia res. Les explicacions dels nouvinguts de Madrid eren interrompudes a cada moment c per proclames espontànies molt enceses. Aquí tothom està molt imbuït per l’èpica. Com en el pas de les Termòpiles.
“Si els polítics se’n van de vacances sense arreglar el nostre problema, bloquejarem les fronteres”