Tragèdia molt actual
Antonio Simón dirigeix la versió de Jordi Casanovas de la clàssica peça de Sòfocles
El Festival Grec acaba avui la seva programació amb una nova lectura de l’última obra escrita –i molt ignorada– pel dramaturg grec Sòfocles, que parla de la manipulació i de l’ús del dolor i el patiment amb finalitats polítiques. El muntatge que es podrà degustar converteix, d’alguna manera, les dones en un contrapès a la cultura bèl·lica del món masculí.
La història explica la carcassa de l’obra. Explica la mitologia que Filoctetes, un dels herois grecs que participaven en l’expedició que havia de destruir Troia, va ser mossegat per una serp. I la seva ferida infectada pudia fins a tal punt i els seus crits de dolor incomodaven tant els seus companys d’expedició que el van deixar abandonat a l’illa deserta de Lemnos. Anys després d’aquesta traïció, els seus companys de viatge, entre ells Ulisses, incapaços de vèncer la resistència troiana, decideixen anar a buscar Filoctetes i aconseguir el seu arc, una arma màgica i definitiva que li havia donat Hèracles, fill de Zeus.
El director Antonio Simón firma una posada en escena a partir de la versió de Jordi Casanovas que converteix el clàssic cor de les tragèdies gregues en un cor femení, contrapès a la testosterona que omple una història de poder, de guerres i de traïcions. Una proposta, en fi, que extreu del text original nombroses referències al món contemporani, i en què té un pes fonamental el repartiment format per Pedro Casablanc, Pepe Viyuela, Félix Gómez, Samuel Viyuela i la col·laboració especial de Miguel Rellán, a més d’un cor de dones, entre elles Mónica Portillo o Arantxa Aranguren.