Torna el guanyador sorpresa
L’‘Estrella Damm’ torna a la Copa vint anys després de la seva inesperada victòria del 1998
Palma de Mallorca
Al món de la vela encara es recorda el que va passar a la Copa del Rei del 1998. Aquell any l’organització va buscar un mètode que permetés declarar un únic guanyador del trofeu a partir dels sistemes de compensació de temps. O sigui, un vencedor absolut. I el que va passar va ser una cosa inesperada: va guanyar l’Estrella Damm, un veler normal, de sèrie, un Beneteau First 40.7 de 12 metres d’eslora, certament ràpid com a creuer, però sense comparació possible amb els pura sang que fan cap cada any a Palma per participar en una de les competicions de vela més prestigioses de la Mediterrània. Va ser una sorpresa no ben rebuda pels equips més poderosos, i la fórmula del guanyador únic ja no es va repetir.
L’Estrella Damm tenia el sevillà Ignacio Montes de León com a armador. La tripulació estava formada pels seus propis fills i alguns cosins i amics seus. Vint anys després, alguns d’ells són altre cop aquí i el vaixell amb què competeixen torna a portar el nom de la cervesera catalana. Això sí, aquesta vegada una victòria ja no seria cap sorpresa.
L’Estrella Damm de la Copa del Rei Mapfre 2018 du a bord tres fills de Montes: en Nacho (ara també armador), en Paco i l’Arturo, amb els seus cosins Nacho Murube i Álvaro Fernández Candau. Completa la tripulació una selecció d’estrelles de la vela espanyola. Luis Martínez Doreste és el patró; José María Pichu Torta, el tàctic; Gonzalo Infante, el navegant; i tanquen l’equip Ricardo Terrades, Roberto Molina, Jaime Monjo, Adolfo López, Óscar Chaves i Aleix Gelabert. En les dues últimes jornades de competició està previst que s’hi incorpori també Natalia Via-Dufresne. En total hi ha a bord 3 medalles olímpiques, 12 campionats del món, 15 d’europeus i una volta al món (amb la Barcelona World Race).
Arturo Montes, ara estrateg en aquest equip, tenia 25 anys el
JESÚS GARCÍA El veler actual, un DK46 que ha guanyat el trofeu dos cops, porta una tripulació de primer nivell
1998 i recorda amb humor la sorprenent victòria que van protagonitzar. Però en vint anys passen moltes coses i per a ell la vida va canviar radicalment l’estiu del 2011. De vacances familiars a Culatra (Portugal), una llanxa el va arrossegar mentre nedava i li va seccionar amb l’hèlix la cama esquerra a l’altura de l’engonal. Va estar un mes en coma i van venir tot seguit moltes operacions.
L’esport ha estat fonamental per continuar endavant. Ha creat l’Associació per al Foment de l’Esport Adaptat juntament amb Luis Redondo, paralímpic a Pequín 2008 (esgrima), i Javier Reja, paralímpic a Rio 2016 (piragua). Ell mateix va ser també a Riu, en vela adaptada, amb un 2.4 individual. Oxxx, de tennis, de piragua i d’altres disciplines, com ara la doma paraeqüestre. Com que a Tòquio 2020 no hi haurà vela adaptada, Arturo Montes es prepara per competirhi en tennis.
A bord d’un vaixell, Arturo Montes assegura que s’espavila més bé que a terra, on es desplaça amb una cadira de rodes o amb crosses. Al vaixell, la possibilitat d’agafar-se amb els braços a un cable (l’estai de popa o els guardamans) l’ajuda a mantenirse sobre la cama, i el seu costum de navegar des de petit hi fa la resta.
Esportista gran competidor (“soc bon guanyador i bon perdedor”, diu d’ell mateix), Arturo Montes no amaga l’emoció de veure’s de nou a la Copa del Rei formant part d’un equip de primer nivell. Porten un gran vaixell, un DK46 que ja ha guanyat dues vegades la Copa, el 2009 i el 2016, en aquesta darrera ja en mans de Luis Martínez Doreste amb el nom de Maserati. Competeixen en la classe ORC1 i el seu màxim rival serà el Rats on fire de Rafael Carbonell, en una flota de 23 vaixells competidors.
Ahir, el primer dia de competició, van guanyar les dues regates disputades i ja són líders.
Dijous, els germans Montes i la resta de l’equip esperen l’arribada a Palma d’Ignacio Montes de León, que amb 74 anys tampoc no es vol perdre el plaer de reviure la gesta que van aconseguir fa vint anys amb l’anterior Estrella Damm.
Arturo Montes tenia 25 anys el 1998 i, després d’un accident, competeix ara com a paralímpic