Rato es compara amb González i Aznar i diu que a ells no se’ls persegueix
Rodrigo Rato va tornar a posar-se ahir els guants de boxa. Com en els seus bons temps de polític i parlamentari. Però caldrà veure si les seves negacions i protestes d’innocència li valen en un jutjat. En concret, el 31 d’instrucció de Madrid, el titular del qual, Antonio Serrano-Artal, va tornar a interrogar ahir l’ e x vic e president del Govern central sobre l’origen i la gestió del seu patrimoni.
Per justificar-se, Rato –que va afirmar no haver comès “cap delicte fiscal ni de cap altra mena”– es va comparar amb dos expresidents del Govern espanyol, Felipe González i José María Aznar, de qui va dir que han utilitzat mètodes similars als seus, amb cobraments a través de societats, però mai no han estat perseguits penalment. “Em pregunto –va dir– si en aquest cas el que compta són les persones, no els fets, i sembla que és així”. Tot i això, aquest mètode –va afegir– és “habitual en el mercat”.
L’exdirector gerent de l’FMI va sortir aquesta vegada al contraatac. Sobretot, en acabar la seva declaració, quan la va resumir davant els mitjans de comunicació dient que “tots aquests diners” –entre d’altres 8 milions d’euros en divises que va moure en comptes a l’estranger– “eren meus”, i estaven “perfectament justificats, traçats i explicats”. La seva declaració va durar 20 minuts. Només va respondre a les preguntes de la seva advocada. I la seva queixa constant va ser que lamenta el que considera com una “cerca constant de qualsevol delicte” que justifiqui les investigacions obertes en contra seu. Va explicar, per exemple, que inicialment se’l va acusar d’un suposat alçament de béns davant la Fiscalia de Madrid, i que després “mai” no ha estat imputat per aquesta figura delictiva.
L’interrogatori versava sobre els esmentats 8 milions d’euros, suposadament repatriats a través de societats domiciliades a l’estranger. Es tractava d’aclarir si Rato ha tingut societats fora d’Espanya, sense activitat social coneguda, i les ha utilitzat de forma fraudulenta. Sobre això, Rato va subratllar que ha encarregat dictàmens pericials en què “ha demostrat que no hi ha cap defraudació de diners a l’estranger”. I això –va afegir– malgrat que s’han elaborat “tretze informes” per part dels investigadors. A més, es va queixar que és investigat des del 2015 per una denúncia de l’Ofi- cina Nacional d’Investigació del Frau (ONIF), els informes de la qual “no han estat concloents”.
Va afegir que la Fiscalia està duent a terme una investigació “prospectiva” contra ell, que no és legal. Sobre les comparacions, va esmentar els suposats cobraments de feines professionals a través de societats, i va afirmar que no entén per què en el seu cas “es pot seguir l’acusació penal d’una cosa que a la resta dels professionals se’ls consideren sancions administratives”. És el cas –va dir– de “presidents del Govern central, i fins i tot recentment d’un ministre de Cultura que ha dimitit –en al·lusió a Màxim Huerta–, i importants presentadors de televisió que han estat sancionats per Hisenda però sense acusacions penals per treballs realitzats a través de societats”.