Interès del 3,75%

El 3,75%. Algú pot aconseguir aquest tipus d’interès fix d’un dipòsit bancari? Només amb Hisenda, ja que aquest és el tipus d’interès de demora que ha d’abonar als contribuents en els casos de devolució d’ingressos indeguts i quan es produeixen resolucions de tribunals administratius o sentències a favor dels contribuents havent ingressat prèviament el deute tributari.

Sorprèn, quan els bancs no ofereixen cap retribució pels dipòsits, ja que els tipus d’interès del mercat no ho fan possible, que per obtenir una mínima rendibilitat d’una inversió financera, sigui fons d’inversió o un altre tipus, l’inversor hagi d’assumir un determinat risc de l’import invertit, en tant que Hisenda manté aquest tipus d’interès. Les diferents lleis de pressupostos regulen el tipus d’interès de demora que s’aplica cada any, tant a favor d’Hisenda com en contra, que és el mateix tipus. En els últims anys es ve establint l’indicat del 3,75%. Davant d’aquest escenari semblaria encertat, si fos possible, ingressar quantitats a la Hisenda Pública en les quanties màximes i abans que prescrivissin sol·licitar la devolució per ingressos indeguts i això amb la garantia de l’Estat, o sigui , com si fos deute públic.

Doncs bé, aquesta situació és la que es dona quan s’aixequen actes per la inspecció dels tributs i si els contribuents afectats recorren i els tribunals els donen la raó, Hisenda ha de procedir, i així ho fa, a tornar l’ingressat més els interessos corresponents.

Especialment, s’està donant en tots aquells casos de persones que voluntàriament estan regularitzant diners a l’estranger. Ho fan amb posterioritat al termini que al seu dia es va fixar del 30 d’abril del 2013 (data límit per presentar el famós model informatiu 720), a les quals la Inspecció, amb un criteri interpretatiu, molt discutible, ve aplicant amb el resultat d’actes milionàries en molts casos. Molt probablement seran guanyades pels contribuents afectats, en major o menor grau, i si aquests contribuents han ingressat l’import, Hisenda haurà de procedir a retornar-ho abonant aquest tipus d’interès.

El criteri de la inspecció és que el sol fet de no presentar en termini el model 720, tot i que el retard fos d’un dia, provoca efectes devastadors per als afectats, sent aquest model per a molts d’ells d’obligat compliment anual. És a dir, se li genera al contribuent “una ficció” que el diner situat a l’estranger és tot benefici que ha de tributar al màxim en l’IRPF, més interessos i sancions. A més de considerar que no prescriu aquesta obligació informativa. Ni la llei de Renda ni la Constitució permeten aquest tipus d’interpretacions, com tampoc la imprescriptibilitat. Els principis de la UE van en la mateixa direcció. Sens dubte, i mentre els interessos de mercat no pugin, sempre serà més avantatjós pagar el deute tributari que avalar i, si és possible, pagar també la sanció, i quan es guanyi el recurs als tribunals el diner pagat haurà estat retribuït al 3,75%, millor que qualsevol altra inversió.

Hisenda cobra, i també paga, uns interessos que no ofereix cap banc