“L’únic que falta en la teva vida ets tu”
Tinc 54 anys. Soc de Sabadell. Divorciada, tinc dos fills, Ingrid (23) i Éric (20). Soc professora titular de Psicologia de la UAB. No crec en l’actual democràcia, el vot és massa manipulable. Advoco per un comitè de savis. Crec que hi ha alguna cosa més que el nostre limitat cervell no arriba a comprendre
Som presoners de la nostra pròpia ment? Sí, entre la realitat i nosaltres s’interposen els pensaments. Ells condicionen el nostre estat d’ànim. Per molt perfecte que sigui l’entorn, si tu penses que és dolent, és dolent.
És veritat.
La ment és com una mona esbojarrada que va de branca en branca, de pensament en pensament, sense solta ni volta, des del moment de llevar-nos fins que ens fiquem al llit.
Tenim pensaments absurds.
De vegades la mona ens diu coses rares, sense sentit. Pots estar esperant el metro i que et passi pel cap “què passaria si em tiro daltabaix?”.
Pensaments inconfessables.
No és que estiguis deprimit, simplement és un pensament que creua el teu cervell sense més ni més. Cal saber que això li passa a tothom.
És tranquil·litzador.
Però pots percebre que hi ha una part de tu que no és ment, el jo observador, i és el que hem de potenciar. S’ha d’estar atent. Tingui, vull regalar-li això.
Una xapa amb una mona.
Sí, i amb una frase crucial: “Observa’m molt i creu-me poc”. No es cregui la mona.
Si traiem la ment, què ens queda? Es tracta de distanciar-se de la ment que jutja, que critica, que ens menysprea, que ens desconcentra. A la ment cal utilitzar-la.
La mona menteix?
Estem plens d’emocions, i la mona no és lúcida, ens fa prendre decisions a cop calent, justificar actituds errònies.
Els pensaments són el nostre pitjor enemic?
Aquesta frase de Buda a mi no em convenç, perquè si tu creus que els teus pensaments són el teu pitjor enemic, et sentiràs culpable, t’enfadaràs amb tu mateix. Per això jo utilitzo un mico entremaliat, perquè si veiem la ment com una cosa tendra podrem educar-la i guiar-la amb més facilitat.
Amb dolçor.
Tampoc no m’agrada l’expressió “controlar la ment”. La ment no és un Excel, val més observar-la, decidir creure-la més o menys, alimentar-la de manera positiva... generar autocompassió.
Vostè sap fer-ho?
No fa gaire em vaig enfonsar, no trobava sentit a res. Un dia que estava plorant desconsoladament em vaig repetir: “Tot això t’ho estàs fent tu”, i després de molt insistir, la meva ment va
canviar. Allò que ens repetim té molt poder.
I ja està? La meva mona no s’ho creu.
Vaig millorar, però quan la mona tornava a xiuxiuejar-me pensaments torturadors com “tot sortirà malament”, trontollava. A la ment li encanta fer suposicions, i la majoria són falses. Hem de suavitzar la nostra rigidesa mental si volem ser feliços. Però la vida és plena de trampes.
Ens posa a prova amb insistència.
Tu pots acabar de meditar, sentir-te en pau, rebre un e-mail incendiari i s’ha acabat la pau.
Sí, i a sobre et sents imbècil.
Necessitem apuntalar-nos, i jo ho faig donantli una frase a la mona que li demano que em repeteixi sense parar, una cosa que li encanta.
Posi’m un altre exemple.
Vaig quedar amb una amiga que m’havia ofès i vaig tenir por de no ser capaç de mantenir la pau, així que li vaig donar un mantra a la mona: “Escolta-la, respira i calla”. La mona em va trair i em vaig posar a la defensiva, però em vaig agafar al mantra, em vaig centrar i no vaig caure en el parany. S’ha de mantenir el centre.
Per tant, hem de lluitar contra la nostra pròpia naturalesa.
L’altre dia vaig veure un acudit: caminen en fila l’Homo sapiens, el neandertal, l’erectus i l’ austral o pit h ecus. L’Homo sapiens es gira i els diu als altres: “Nois, tornem a començar que ens hem equivocat en tot”.
Un acudit molt lúcid.
Tots estem bojos, la qüestió és el grau de cadascú. No estem relaxats, diem “descansa en pau” quan la gent es mor. L’estat basal hauria de ser estar tranquils, i no ho estem. La paraula lluitar tampoc no m’agrada; cal observar molt i saber on ens està portant la mona. Estem despistats.
Si no som la ment, què som?
Allò que queda quan treus totes les altres coses, la consciència de ser. Molta gent, i això ho està estudiant la ciència, quan té un accident pot veure’s des de fora, fent les voltes de campana. El cervell sempre ens dona una perspectiva, però pot donar-nos-en una altra.
Què passa amblam ona quan dormim?
Es treu la gorra de la lògica i continua parlantnos a través dels somnis. Els nostres pensaments són repetitius, els d’avui i els d’ahir s’assemblen molt. Observi’s i veurà que té molt pocs pensaments originals. En canvi a la nit pot saltar a idees més inconnexes i crear coses noves, altres punts de vista.
Com podem guiar la ment en el dia a dia?
Aprendre a nedar en un sisme submarí és complicat. Cal fer silenci i simplificar, viure sense tants reptes ni autoexigència, només així pots observar la mona i detectar els pensaments automàtics que ens deixen empremtes emocionals. Perquè també portem un savi a dins.
Molt calladet.
Hi connectem quan ens hem salvat d’una de grossa, però després tornem a oblidar-lo i a viure amb el pilot automàtic; per això dic que l’únic que falta en la teva vida ets tu.
IMA SANCHÍS