Arriba la primera onada de calor.
Els problemes creixeran si no es prenen mesures per adaptar-se al canvi climàtic
Les temperatures ja han començat a pujar notablement a tot Europa (a la foto, una plaça de Montpeller) i a partir d’avui se situaran a la Península entre 5ºC i 10ºC per sobre dels valors normals.
El nombre de morts provocades per onades de calor augmentarà dràsticament el pròxim mig segle a les regions tropicals i subtropicals del planeta, i més moderadament a Austràlia, Europa i els Estats Units, si no es prenen mesures d’adaptació a l’escalfament. És el dur vaticini d’un estudi internacional en què ha participat el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i que ha estat publicat a la revista PLOS
Medicine.
El treball ha recopilat dades de 412 ciutats de 20 països i recull una projecció sobre l’augment de la mortalitat entre els anys 2031 i el 2080 a causa de la calor extrema. Per això, s’avaluen diferents escenaris en funció dels nivells d’emissions de gasos hivernacle, capacitat d’adaptació i densitat demogràfica.
“Els estudis més recents demostren que les onades de calor futures seran més freqüents, més intenses i duraran molt més pels efectes del canvi climàtic”, assegura l’investigador Aurelio Tobías (CSIC-Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua). “Si no podem trobar una manera de suavitzar el canvi climàtic, reduir la durada de les onades de calor i ajudar a les persones a adaptar-se, anys a venir hi haurà un increment substancial de morts relacionades amb aquests fenòmens”, afegeix aquest expert, convençut que això passarà “particularment als països més pobres, ubicats al voltant de l’Equador”.
La investigació estima que, a l’escenari de les més altes emissions de gasos a Espanya, es produirà un increment del 292% en les morts causades per calor en comparació amb el període 1971-2010. No obstant això, l’augment es veuria reduït si s’apliquessin estratègies de mitigació per limitar les emissions de gasos d’efecte hivernacle. “L’estratègia d’adaptació al canvi climàtic hauria de ser un objectiu prioritari per a Espanya”, afegeix Tobías. Els autors del treball recomanen adoptar diverses mesures d’acció. En l’esfera de les polítiques públiques i les regulacions suggereixen millorar els serveis d’atenció sanitària, afavorir l’accés a les fonts públiques d’aigua potable o la plantació d’arbres a les ciutats. Altres propostes són l’adequació dels habitatges a les altes temperatures, la reducció de la pobresa o la creació d’un sistema d’alertes amb anterioritat a les onades de calor. Aquest estudi, en què han participat 19 països, ha estat dirigit des de la Universitat
de Monash, a Austràlia.
Les onades de calor ja han provocat augments de mortalitat pràcticament a tot el món. Així ho va constatar un estudi internacional publicat l’any passat, i en què es va analitzar aquest fenomen a 400 ciutats i regions de 18 països al llarg dels últims 40 anys. Els resultats es van publicar a la revista Environmental Health Perspectives. L’estudi va concloure que els impactes de les onades de calor no depenen tant de la durada del fenomen climàtic com de la seva intensitat.
Els efectes es noten, sobretot, els primers dies d’episodi; després disminueixen, tot i que es mantenen en el temps entre 3 i 4 dies, i a Espanya i Itàlia la seva durada pot allargar-se fins a 4 i 5 dies. “Espanya és un dels països on més onades de calor s’observen a partir de les dades analitzades”, va explicar Aurelio Tobías. “El risc de morir en aquests episodis d’onades de calor s’incrementa a Espanya entre un 10% i un 20%”, va afegir.
Aquest informe va confirmar el fet que la mortalitat provocada per les onades de calor és superior a les zones climàtiques temperades que a les zones de calor extrema, atès que aquestes últimes àrees i la seva població estan més acostumades a la calor extrema. Per exemple: 30 graus no els percep igual una persona d’A Coruña –acostumada al temps suau– que una de Sevilla, que viu això gairebé diàriament a l’estiu.
A més, l’impacte de la calor es pot veure influït per les característiques demogràfiques (abundància de la població d’alt risc, com són ara les persones grans o les que tenen menys salut), l’existència de zones verdes, la capacitat d’adaptació o, fins i tot, les estratègies d’adaptació personals (ús d’equips d’aire condicionat, tipologia de les cases...).
Un estudi dut a terme als EUA, per exemple, va permetre comprovar que els danys de les onades de calor a les ciutats molt caloroses eren menys greus que a les ciutats molt fredes.
Mentrestant, el clima extrem ha fet ja estralls aquest estiu. Altes temperatures, onades de calor, sequeres i pluges catastròfiques han marcat la primera meitat de l’estiu a l’hemisferi nord. Això ha tingut un impacte generalitzat en la salut, l’agricultura, els ecosistemes i les infraestructures, i, a més, ha pro-
vocat incendis forestals devastadors, segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).
“L’any 2018 es perfila com un dels més calorosos de la història, amb nous rècords de temperatura a molts països”, declara Elena Manaenkova, vicesecretària general de l’OMM. “Això no és una sorpresa. Les onades de calor i la calor extrema experimentada aquests dies encaixen amb el que esperem com a resultat del canvi climàtic causat per les emissions de gasos d’efecte hivernacle. No és un escenari futur, està passant ara”, afegeix Manaenkova.
Un exemple d’aquest escenari ha estat l’onada de calor registrada a Escandinàvia, que es va estendre al cercle polar àrtic, on es van superar els 30°C. Influïda per un vent càlid, la calor a l’extrem nord de Noruega (Makkaur) va impulsar els termòmetres fins a un rècord de temperatura mínima durant la nit del 18 de juliol de 25,2°C.
Alhora, el Japó continua immers en una situació de calor alarmant. Almenys vuit persones han mort i 2.000 més han hagut de ser hospitalitzades a causa de l’onada de calor registrada a Tòquio els últims tres dies. En la segona setmana de juliol el nombre de persones hospitalitzades per insolació va arribar als 10.000 ingressos; la xifra va pujar fins als 22.000 ingressos set dies després.
Grècia, per la seva banda, va viure una situació dramàtica el 24 de juliol. Els 47 incendis registrats al país van provocar la mort de 91 persones.