Majoria en marxa
La majoria presidencial rebutja les mocions de censura pel cas Benalla
El president francès, Emmanuel Macron, respira alleujat després de comprovar que la majoria que el va portar a l’Elisi es manté sòlida i liquida les dues mocions de censura contra el Govern del seu primer ministre, Édouard Philippe.
L’aritmètica estava a favor seu, però havien de confirmar-ho els vots. Emmanuel Macron va poder respirar alleujat ahir al comprovar que la majoria que el va portar a l’Elisi, el maig de l’any passat, es manté sòlida. Les dues mocions de censura contra el Govern del primer ministre Édouard Philippe, presentades per la dreta i per l’esquerra, van ser rebutjades per un ample marge. Una va obtenir 143 vots i l’altra 74; en necessitaven 289 per triomfar.
Encara que formalment es pretenia censurar l’Executiu, per l’escàndol protagonitzat per l’exguardaespatlles de Macron, políticament la diana era el president. Segons la Constitució francesa vigent, el cap d’Estat només respon davant el poble francès i no davant el Parlament. Per això l’oposició no va tenir cap altre remei que activar les mocions de censura, sabedora que fracassarien, per almenys ferse sentir, provar d’aixecar el cap –encara dolen les derrotes del 2017– i posar les coses difícils als inquilins de l’Elisi i de Matignon. Feia 38 anys que no es presentaven dues mocions de censura simultànies. Va ser el 1980, contra el govern de Raymond Barre, i totes dues les va plantejar l’esquerra –els socialistes i els comunistes–. Aquesta vegada s’ha produït el fet insòlit d’una tenalla, per la dreta i per l’esquerra.
El debat previ a les votacions va permetre a Philippe situar-se en el centre polític, allunyat dels extrems, una maniobra beneficiosa per al mateix Macron, que ha estat contínuament acusat des de l’esquerra i els sindicats d’haver-se escorat a la dreta i ser “el president dels rics”. La topada parlamentària ha fet que el macronisme pugui ressituar-se al terreny que pretenia des d’un principi i que tants rèdits electorals li va procurar.
La discussió a l’Assemblea Nacional va ser animada. Hi va haver crits i intents d’interrupció dels oradors. Per part de l’esquerra, va defensar la censura al Govern el diputat André Chassaigne. Segons ell, la conducta de l’exescorta, Alexandre Benalla, i l’actitud de l’Elisi davant els fets ha destapat l’estil de Macron, l’existència de consellers ocults i de privilegis. Tot això ha suposat, per Chassaigne, un dany a la imatge internacional de França. El diputat va insistir que ha estat un escàndol d’Estat i no un escàndol d’estiu (jugant amb els vocables francesos que rimen, État i été, com ja va fer Benalla per minimitzar el cas). Chassaigne va alertar de les derives d’un “hiperpresidencialisme” que debilita l’Estat de dret, i va arribar a citar el baró de Montesquieu –el teòric de la divisió de poders– al recordar que “cap poder sense un límit no és legítim”. “L’Executiu ha mentit per protegir-se”, va assenyalar Chassaigne.
Christian Jacob va defensar la moció d’Els Republicans (dreta). El diputat conservador va utilitzar la paraula barbouze (un terme molt pejoratiu, l’origen del qual es troba en els agents semiclandestins durant la guerra d’Algèria) per referir-se a Benalla. Jacob va dir que no es creia que el guardaespatlles havia estat castigat per l’Elisi en descobrir-se que havia maltractat manifestants, amb casc de policia, en la protesta del Primer de Maig, a la qual assistia com a observador. El dirigent dretà va afirmar que “en la República de Macron les sancions són falses”, va denunciar-ne els “amiguismes malsans” i va demanar que el sistema de seguretat del president sigui redefinit per llei.
En nom de la majoria presidencial va parlar, entre d’altres, Marc Fesneau, president del Moviment Demòcrata, que va etzibar a l’oposició: “Encara no heu acceptat la decisió de les urnes del 2017”.
En el seu torn de paraula, el primer ministre va ser enèrgic. La seva estratègia va ser redimensionar l’ocorregut, com una decisió personal i no institucional, i defensar la resposta que s’hi va donar. Philippe va admetre que Benalla “va faltar als deures de la seva funció” i va tenir “un comportament xocant”, però va afegir: “Es tracta d’un affaire de faltes individuals, dels petits tractes entre un encarregat de missió (el càrrec de Benalla) i un membre de la prefectura de París (el cap policial que el va convidar a “observar” la manifestació del Primer de Maig). El que s’havia de fer s’ha fet”.
Philippe va contraposar la reacció de l’actual Elisi amb altres escàndols anteriors. “Quin contrast amb períodes precedents!”, va exclamar. “Podem dir alt i fort que sí, la democràcia funciona –va prosseguir el primer ministre–. Res no deixa entreveure l’existència de cap tipus de milícia paral·lela, ni de deriva monàrquica ni d’impunitat. La República exemplar no és la República infal·lible”. El cap de Govern va lamentar la “instrumentalització” política del cas Benalla i l’objectiu encavalcat de l’oposició que, segons ell, és “alentir el ritme de transformació del país”.
Dreta i esquerra acusen el Govern de mentir sobre l’‘affaire’ de l’exguardaespatlles
“La democràcia funciona, no hi ha deriva monàrquica ni impunitat”