Cúmbia trista
Yerry Mina revela com es va deprimir en mig any al Barça: només va jugar sis partits i ara assumeix la sortida
El colombià Yerry Mina, eliminat per Anglaterra en els penals després d’haver despuntat al Mundial de Rússia, rep un permís especial del Barcelona, on no ha comptat gaire per a Ernesto Valverde durant els cinc mesos que ha portat la samarreta blaugrana, per poder buscar una sortida favorable per a les dues parts.
LES DUES CARES
“En Yerry ha fet un gran Mundial però nosaltres el volem perquè defensi”, li exigeix Valverde
EL PUNT D’INFLEXIÓ
“Vaig tocar fons per no haver jugat el debut del Mundial. El gol a Polònia em va treure un pes de sobre”
Cinc jugadors del Barcelona van caure en la ronda de vuitens del Mundial de Rússia però només quatre van tornar ahir a la feina a la ciutat esportiva. Al matí Messi –nou primer capità– i els internacionals espanyols Piqué, Alba i Busquets van passar les proves mèdiques i a la tarda es van exercitar sobre la gespa. Però en faltava un. Faltava Yerry Mina. En principi, el colombià, eliminat el 3 de juliol per Anglaterra als penals, també estava citat per ahir però el club va preferir donar-li un permís especial fins al dilluns 6. La intenció és que en aquesta setmana extra la seva sortida arribi a bon port.
És la millor solució per a les dues parts. Per al Barcelona perquè, amb Lenglet, té overbooking de centrals i per Mina en pot treure un bon pessic. Per al jugador, de 23 anys, perquè ho va passar malament els cinc mesos que va estar al club blaugrana ja que Ernesto Valverde tot just li va donar 377 minuts des que va arribar procedent del Palmeiras.
Els 195 centímetres de Mina van tocar fons. Es va enfonsar. I no és fàcil que el colombià perdi l’alegria.
–A Guachené qui no balla és que no és d’allà. Els nens neixen movent el maluc –explica sobre el seu origen i la seva espontaneïtat.
Però la poca confiança del tècnic barcelonista li va esborrar el somriure. “Pensava moltes coses. Moltes coses dolentes. Vaig pensar que estava acabat”, admet Mina en una entrevista a la revista Bocas, al seu país. “Paulinho i Coutinho em veien tan malament que sempre m’animaven i em deien: ‘Tranquil, que tot anirà bé’. Jo entenc que hi ha jugadors espectaculars però jo també volia tenir un minut”, relata sobre el seu descens a les profunditats. Fins a 13 partits es va quedar fora de la convocatòria, com a la final de la Copa del Rei.
Tot just va jugar sis partits, quatre d’inici. “I els pocs minuts que vaig tenir, malament... Vaig sentir que tot s’ensorrava, que res no em sortia, ni fer una passada a l’entrenament”, rememora sobre aquell abatiment. Un crit d’auxili molt semblant al del seu company André Gomes a la revista Panenka durant el curs.
I jugar tan poc, a Mina li va costar la titularitat al primer partit del Mundial. Era davant el Japó i ell tornava a ser suplent. “No em van posar en el debut i vaig tocar fons. Jo, que treballava calladet, em vaig ensorrar. Estava destrossat”, confessa.
Però en el segon partit, contra Polònia, va arribar el primer dels seus tres gols a Rússia i va remuntar el vol. “Tot m’havia costat molt i per això vaig cridar així el gol. Va servir per treure’m un pes de sobre. Venia d’una depressió”, revela. Aquells tres gols li van tornar el somriure i l’han posat al radar de molts equips. Qui sap si, sense aquells tres cops de cap, seria un altre cas Chigrinski, ara a l’AEK Atenes.
El Barça, que era el seu desig més gran, se li va girar en contra. A punt va estar d’empassar-se’l. Tot i això, Mina no canviaria res. Ho tornaria a fer tot igual. “Aquest era el meu somni, anar al Barcelona. Vaig poder anar a altres equips. El Borussia em volia i altres equips d’Alemanya, Itàlia i Anglaterra s’hi van interessar. Però no me’n penedeixo. He après molt i he millorat com a persona i com a jugador”, destaca. Tot i que, des de la gira dels Estats Units, Valverde li abaixa els fums : “En Yerry és un gran jugador i ho ha demostrat al Mundial però nosaltres el volem perquè defensi”.
On sí que va calar va ser al vestidor. “Quan vaig arribar, per generar bon ambient, vaig començar a apostar amb Messi i Suárez a veure qui picava millor les faltes a l’entrenament. Quan me’n vaig adonar, cada dia m’estaven guanyant 50 euros. Són persones formidables i... uns mags”, recorda entre rialles i dubtes. Perquè encara no sap per on passa el seu futur.