Una agenda difícil i l’economia al ralentí

La superació de les mocions de censura –sempre que el cas Benalla no porti encara sorpreses desagradables– no serà més que una treva per a Emmanuel Macron. A la tornada de l’estiu, el president francès afrontarà una agenda difícil, amb les eleccions europees de la primavera del 2019 en l’horitzó. Aquells comicis seran una revàlida decisiva que pot donar vigor al seu mandat o empènyer-lo cap a un pendent. A Macron i el seu Govern els esperen reformes gens fàcils de portar endavant i amb cost social, com la de les pensions. Està pendent la reforma constitucional i institucional, els tràmits parlamentaris de la qual van ser paralitzats precisament per l’esclat de l’escàndol de l’exguardaespatlles i la tensa atmosfera política que es va crear. L’objectiu de Macron és reduir un 30% el nombre de parlamentaris. Un canvi a la Carta Magna hauria de reconèixer la singularitat de Còrsega, on l’independentisme pressiona. Malgrat aquests problemes, el pitjor desafiament pot ser l’economia. El ministre del ram, Bruno Le Maire, ha reconegut que el Govern ha d’abandonar l’objectiu d’un 2% de creixement aquest any. Le Maire va atribuir l’alentiment a les vagues de ferrocarrils i d’Air France, així com a l’alça del preu del petroli i a un ambient internacional enrarit per les guerres comercials. Per a algú amb la trajectòria professional de Macron, fracassar en l’àmbit econòmic seria un dur cop.