El jutge blinda els vídeos dels atemptats gihadistes del 17-A
El jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu va aixecar ahir parcialment el secret de sumari de la investigació sobre els atemptats de Barcelona, Cambrils i Sant Just Desvern, que estan a punt de fer un any. Ens els documents que ha posat a disposició de les diferents parts personades en la causa hi ha diversos vídeos relacionats amb els atacs.
Es tracta de fins a quatre preses diferents de l’atropellament de la Rambla, el 17 d’agost, gravades per les càmeres de seguretat de l’Ajuntament de Barcelona. També hi ha un document gràfic de la policia científica dels Mossos d’Esquadra durant els aixecaments dels cadàvers, al lloc dels crims, i els vídeos que els terroristes es van fer amb una càmera comprada dies abans en un viatge llampec a París. A les imatges s’observa amb claredat com els terroristes graven els sistemes de seguretat de la torre Eiffel, mentre que en d’altres, enregistrades a la casa d’Alcanar, tres dels gihadistes apareixen manipulant l’explosiu fabricat, i muntant els cilindres que havien d’anar als cinturons explosius per perpetrar els atemptats, previstos per a aquell cap de setmana.
Tot aquest material gràfic està en dos dispositius de memòria, però el magistrat prohibeix als diferents lletrats fer-ne enregistraments o treure’ls del jutjat. Evita d’aquesta manera que es pugui fer qualsevol filtració que perjudiqui les víctimes i supervivents dels atemptats.
“Els dispositius podran ser visualitzats per les parts personades en la causa tants cops com ho considerin necessari per establir les seves línies de defensa o acusació”, afegeix el jutge en una de les interlocutòries. Andreu ha desglossat quatre DVD en què es veu amb nitidesa la Rambla abans i després de l’atropellament, i la trajectòria macabra de la furgoneta conduïda per un dels terroristes del comando Ripoll.
No és la primera vegada que un magistrat prohibeix que unes imatges que puguin ferir les víctimes surtin d’un jutjat. Ja va passar durant el procediment de La Manada, en què es va prohibir el repartiment dels vídeos, tot i que es va acabar filtrant l’informe de la Policia Foral de Navarra amb els fotogrames de l’agressió sexual.
La investigació sobre els atemptats continuarà, malgrat l’aixecament d’una part del secret. El jutge manté el secret sobre les entrades i escorcolls als domicilis vinculats amb el comando de Ripoll, com també les intervencions telefòniques, els testimonis protegits i les comissions rogatòries cursades a diferents autoritats estrangeres.
La part que es coneixerà els propers dies té a veure amb les víctimes, i amb els membres del comando Ripoll que van ser abatuts a Cambrils o Subirats, o van morir a l’explosió d’Alcanar. També es podran difondre les dades que apareguin sobre l’imam de Ripoll i el relat que ha pogut refer la comissaria d’Informació
Andreu aixeca parcialment el secret de sumari un any després dels atacs
dels Mossos d’Esquadra sobre el paper de cadascun dels atacants en la preparació i execució dels atemptats.
Per al proper dia 6 d’agost, el jutge ha citat a declarar dos testimonis protegits sota la identitat d’A3 i A1. Entre les interlocutòries fetes públiques ahir, n’hi ha una en què el magistrat rebutja la personació en la causa de l’Ajuntament de Ripoll. La Fiscalia de l’Audiència Nacional també s’hi oposava. Tant el jutge com el ministeri públic entenen que, malgrat que gairebé tots els membres del comando eren d’aquella població, “no s’investiga un delicte contra l’honor de la institució”.
Sí que s’accepta la personació dels municipis de Barcelona i Cambrils, on van ser assassinades 15 de les 16 víctimes. Pau Pérez va morir dessagnat després de rebre una punyalada al seu cotxe a Sant Just Desvern, però el municipi no va valorar personar-se en la causa.