Paisatges per després de la tempesta

llarg dels últims 12 mesos, des que l’agenda política catalana es va activar després d’unes breus vacances a mitjans d’agost de l’any passat, la Catalunya política i institucional s’ha situat al mig del vòrtex de la crisi política més greu que ha viscut aquest país des de fa molts anys. Arribem a aquest punt després d’un llarg temps d’extraordinària inestabilitat, però els fets que es van desencadenar a partir de l’agost i especialment al setembre i l’octubre van ser extraordinaris. Tot es va accelerar d’una manera imprevisible, fins i tot per als que els van promoure o els van combatre. Moments dramàtics (com el presagi d’un temps maleït, tot va començar amb el tristíssim atemptat del 17 d’agost i les setze víctimesmortals que hi va haver). Polítics a les presons; polítics que no poden tornar a Catalunya sota pena de seguir el camí dels que són a la presó; imatges desastroses com les de l’1-O; rèpliques del bàndol oposat en les grans manifestacions a Barcelona que la política catalana no podria haver imaginat mai; banderes per tot arreu; jutges, judicis, comunicats, estats d’opinió, declaracions de principis, por, esperança, tedi...

La idea que proposa aquesta sèrie d’articles que es publicaran al llarg d’aquest mes és mirar de fer un balanç ciutadà del que ha passat aquest any. Saber de primera mà com ens ha afectat en la nostra vida quotidiana el rumb catastròfic de tots aquests fets. En definitiva, prendre el pols a la ciutadania i esbrinar com el drama polític representat ha afectat les nostres vides com a ciutadans corrents.

Amb aquest objectiu La Vanguardia ha fet desplaçar uns quants periodistes a ciutats que els han semblat representatives de determinats estats d’ànim, ja sigui a la Catalunya que fa temps que va desconnectar d’Espanya o en ciutats que se senten justament entre dues aigües en aquest conflicte, o en ciutats d’altres comunitats espanyoles que miren de vegades amb embadaliment, d’altres amb avorriment o amb interès, allò que els passa als catalans. Als periodistes a qui es va encarregar aquesta feina se’ls va demanar temps i calma a l’hora d’escriure. És estiu. Llegiu a poc a poc. El primer lliurament comença a Berga, on oneja una bandera carlina...