Independentisme de soca-rel
Més d’un 80% dels votants de Berga són sobiranistes, però hi ha dubtes pel camí emprès des de l’1-O
De l’optimisme al refredament. L’electorat independentista a Berga navega entre dues aigües. Uns admeten decepció pel transcurs del procés sobiranista d’ençà de l’1-O; d’altres encara es mostren il·lusionats i afirmen que “tot tirarà endavant”. “Indiscutiblement tot s’ha refredat una mica. Però és lògic”, admet Agustí Ferrer, que va governar la ciutat del 1987 al 1991 amb Alternativa Berguedana Independent (ABI). Assegut a la terrassa del bar que hi ha just al costat del Consistori, confessa que a la ciutat hi va haver “decepció general” i un “fort desencant” perquè no es va fer efectiva la república proclamada el 27 d’octubre.
A Berga, amb més de 16.000 habitants, hi governa la CUP des del 2015. “La nena, la Venti, està fent una feina excepcional”. D’aquesta manera afectuosa es refereix Ferrer a l’actual alcaldessa, Montse Venturós. En espera de sentència ferma, la dirigent cupaire ha estat condemnada a sis mesos d’inhabilitació per no haver despenjat l’estelada del balcó de l’Ajuntament durant dos períodes electorals. Actualment n’oneja una, l’estelada vermella, acompanyada d’una de blava, que penja entre el primer i el segon pis. Si no vols caldo, dues tasses.
Quatre de cada cinc votants opten per partits sobiranistes –entre JxCat, ERC, la CUP i CatComú–. Arreu de la ciutat hi abunden senyeres, estelades, llaços grocs i un fotimer de cartells que exigeixen la “llibertat dels presos polítics”. Tan sols a la plaça de la Creu de Berga hi ha una simbologia diferent: una bandera blava carlina, hissada l’1 de juliol d’enguany, després d’una representació juganera de la història de Berga, que amb activitats esportives i lúdiques, va rememorar per tercer any consecutiu la lluita entre liberals i carlins i que el 1837 la ciutat va ser la capital dels partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó durant la primera guerra carlina.
“Berga és clarament independentista. N’és un nucli des de fa molts anys, i ho serà durant molts més, perquè les noves generacions venen molt fortes”, assegura Ferrer.
Opina això mateix Gemma Morer, conciutadana. Irradia optimisme: “No estic gens decebuda. Lluitarem fins al final”. Això sí, no té cap esperança en el desglaç obert per Pedro Sánchez i Quim Torra, perquè “malgrat que és un pas endavant, els espanyols no canviaran mai”. Un punt de vista que comparteix Rona sa Maria Navarro. És parca de paraules, però molt descriptiva. Afirma que “està tot molt xungo”, que el Govern que hi ha ara ja li va bé perquè li ha concedit les beques a la seva filla i que el diàleg Sánchez-Torra “és complicat que resolgui res”.
Una altra Rosa, Rosa Guitart, va carregada amb dues bosses. El seu punt de vista és un pèl diferent al dels seus veïns. També és votant independentista, però té un deix aspre quan parla del procés sobiranista. “Ja no miro res, ni les notícies. És exasperant. Després de l’1-O tot estava molt exaltat, però ha acabat punxant”, diu.
Hi ha fractura social? Només aquells que asseguren no combregar amb una república catalaganització ho arriben a admetre. Alguns amb matisos: “N’hi ha, però no fins a l’extrem de relacionar la Patum amb celebracions nazis, com han fet recentment alguns mitjans de comunicació”.
Qui fa aquest retret és un votant del PSC (a Berga va concórrer sota el nom de Candidatura de Progrés) que s’estima més no dir el seu nom. Ho fa al bell mig del carrer del Balç, via semipeatonal on s’apleguen pintades a favor de la FAI, d’Alerta Solidària (or- antirepressiva de l’esquerra independentista), i un local, el Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, adherit a la CGT. Uns metres més avall, el Casal Panxo –on va militar Venturós–. “Hi pot haver picabaralles dialèctiques, de vegades”, admet.
Tanmateix, hi hagut alguns episodis compromesos. El més cridaner, el del jove berguedà Sergi Rodríguez, Teti, que va ser condemnat el 2017 a un any de presó per “un delicte d’atemptat contra l’autoritat” per haver clavat un calbot al llavors regidor del PP a Berga, Joan Antoni López, durant un passacarrers de la Patum del 2012.
López és força conegut a Berga. A les escales de la parròquia de Santa Eulàlia s’hi asseu una de les tantes persones que es van implicar en la creació del Comitè de Defensa de la República (CDR) del municipi després del referèndum de l’1 d’octubre. “No hi ha problemes amb els no independentistes. Fins i tot amb el Joan Antoni ens veiem per prendre un cafè”, assegura mentre demana mantenir l’anonimat.
Per contra, López celebra que avui dia “s’hagi rebaixat la tensió”, però no té cap dubte que hi ha fractura social. “El fet que a vostè, com a periodista, li costi trobar votants no independentistes que vulguin expressar-se i donar el seu nom ja és un símptoma que la cosa no va bé”, argumenta. Malgrat tot, reconeix que “un 90% dels ciutadans sobiranistes a Berga són tolerants, però hi ha certs grups que no ho són”. A més, diu que la Patum “s’ha convertit en un aquelarre independentista”.
Durant l’1-O, ni una població de la comarca del Berguedà no va patir la violència policial. “No em sorprèn”, diu el membre del CDR, “perquè van posar el fre de mà després que la Unió Europea digués a l’Estat espanyol que tot plegat se li estava anant de les mans. Els següents érem nosaltres”. Tot seguit, fa un repàs del que ha passat des de l’octubre del 2017: “Hi hagut desafecció envers la Generalitat pel seu posicionament. Jo estic decebut perquè semblava que la cosa anava cap a un camí i sembla que ens hem acomodat”.
També ho creu així l’exalcalde Ferrer. “La Merkel...”. Ferrer aprofita per deixar clar que no li molesta que es parli de Berga com si fos part d’una suposada “Catalunya profunda”. Bé, matisa: “Si per profunda entenen que som uns paletos, no, però sí que ho és en el sentit que aquí batega l’independentisme, hi ha una tradició, hi ha arrels”.