Alleujament financer per a les autonomies
LES comunitats autònomes no es podran beneficiar del camí expansiu de consolidació fiscal que pretenia aprovar el Govern de Pedro Sánchez, i al qual havia donat el vistiplau la Comissió Europea, perquè l’últim ple del Congrés el va rebutjar. Això implica, en principi, que haurien de tenir 2.500 milions d’euros menys per gastar i que, a més, estarien obligades a fer ajustos per complir l’objectiu de dèficit del 0,1% del seu producte interior brut (PIB), tal com estava establert en el camí fiscal restrictiu aprovat anteriorment pel govern del PP.
La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, malgrat això, ha arbitrat una mesura que suposarà un alleujament per als comptes públics del conjunt de les comunitats autònomes. Al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) celebrat ahir, al qual van assistir tots els consellers autonòmics d’Economia i Hisenda excepte el de Catalunya, la ministra va anunciar que incrementarà un 7,23% els lliuraments a compte a totes les comunitats, fins a un global de 102.920 milions d’euros. D’aquesta manera, el volum de recursos nets de finançament total que rebran les autonomies ascendirà a 108.058 milions, 4.161,6 milions més que el que perceben el 2018.
Aquesta iniciativa de la ministra d’Hisenda, que a la pràctica suposa ajornar el problema a futur, resol tanmateix a un any vista l’estretor financera a què es veien abocades les autonomies, la qual cosa hauria suposat menys recursos per a les principals competències que financen, com són educació, sanitat i assistència social. Als lliuraments a compte caldrà sumar-hi, a més, segons va avançar també la ministra María Jesús Montero, la liquidació de l’exercici 2017, que es practicarà el 2019 i s’estima en una xifra per sobre dels 6.000 milions d’euros.
A Catalunya, que va veure aprovat ahir pel CPFF el seu pla eco no mico financer, tot això li suposarà rebre 20.158 milions del sistema de finançament autonòmic el 2019, la qual cosa suposa un 5,16% (989 milions) més que en el present exercici. Aquest percentatge és superior a la mitjana d’Espanya, que serà del voltant del 4%. La ministra d’Hisenda va lamentar, i no sense raó, que el conseller català no estigués present a la reunió del CPFF. Malgrat les negociacions bilaterals obertes, la Generalitat no hauria de deixar de ser present als fòrums estatals en els quals està representada, com és el cas del CPFF, per defensar també allà els seus interessos.
La ministra d’Hisenda té escasses esperances que, en la nova votació que s’efectuarà al Congrés d’aquí un mes, pugui prosperar l’aprovació del camí fiscal expansiu que pretén el Govern. És per això que ha facilitat les coses perquè les autonomies puguin complir folgadament l’objectiu restrictiu del 0,1% del PIB, d’acord amb el camí anterior, que és el que probablement prevaldrà, en lloc del 0,3% que es proposava. En qualsevol cas, amb el conjunt de mesures citades, el Govern de Pedro Sánchez facilita l’escenari perquè les comunitats autònomes puguin començar a elaborar els seus pressupostos per a l’any vinent, amb independència fins i tot que puguin tirar endavant o no els pressupostos generals de l’Estat al Congrés a causa d’una eventual falta de suports polítics. Aquest esforç per dotar d’estabilitat financera les comunitats autònomes és molt positiu. Però no s’ha de perdre de vista la gran assignatura pendent, que és la negociació d’un nou sistema de finançament autonòmic. La ministra d’Hisenda va certificar que no es podrà aprovar tampoc en la present legislatura. Les autonomies continuaran, per tant, sense un marc financer adequat.