El negoci del segle, en l’aire
Si finalment els taxistes se surten amb la seva, clavaran un cop mortal a la molt lucrativa revenda de llicències VTC
Les d’Uber i Cabify figuren aquests dies entre les cinc aplicacions més descarregades a Espanya. Durant l’última edició del Mobile, Uber va rebre 48.595 sol·licituds de viatges i durant la penúltima celebració del Primavera Sound, 44.629. En les dues dates la multinacional de San Francisco encara no funcionava a Barcelona però molts visitants pensaven que sí. Són dades que il·lustren el potencial d’aquest negoci.
En aquests moments Uber disposa a Barcelona i la seva àrea metropolitana d’uns 350 cotxes i Cabify de prop de 600. Si finalment la resistència dels taxistes no ho impedeix els propers mesos entraran en funcionament unes 1.700 llicències noves de lloguer de cotxes amb conductor, més conegudes com permisos VTC. Llavors Uber i Cabify iniciaran una guerra comercial per acaparar totes les llicències que puguin. Perquè es tracta del negoci del segle. En aquests moments, una llicència VTC, que amb prou feines costa 36 euros en taxes, es ven per uns 65.000 euros. Però si finalment el Govern de Pedro Sánchez accepta les exigències dels taxistes el negoci del segle se n’anirà en orris.
Aquesta història va començar en els temps del president José Luis Rodríguez Zapatero, l’any 2009. La llei Ómnibus suposa la liberalització de facto del sector dels cotxes de lloguer amb conductor i obre la porta a l’emissió de milers de llicències VTC. Els posteriors governs del PP no reverteixen aquesta situació. Tot el contrari. Però les comunitats autònomes, que són les encarregades de tramitar els permisos que concedeix l’Estat, entorpeixen el procés acollint-se a la proporció que fins aleshores havia guiat la concessió d’aquests permisos.
Se suposava, se suposa, que no pot funcionar més d’una llicència VTC per cada 30 de taxis. Milers de sol·licituds concedides es veuen enredades judicialment, però les sentències acaben donant la raó als sol·licitants. La proporció 1/30 rebenta en mil trossos. Actualment és pràcticament impossible que l’Estat atorgui noves llicències VTC, però encara hi ha milers d’aquests permisos en l’aire, pendents de resolució. I la jurisprudència està de part seva.
En realitat bona part dels sol·licitants dels permisos VTC són gent del món de transport de persones que en el seu moment van saber aprofitar l’oportunitat i demanar-les en blocs d’almenys set. Molt pocs són empreses de lloguer de cotxes amb conductor de tota la vida, d’aquelles que lloguen vehicles per atendre directius o anar a un funeral d’una
manera molt solemne. La major part d’aquests sol·licitants estan revenent les llicències, especulant-hi. Entre ells fins i tot hi ha antics líders del món del taxi.
Però aquests permisos no els compren ni Uber ni Cabify, sinó
inversors disposats a muntar flotes de vehicles segons les condicions que estableixen aquestes start-ups. En aquest món es coneixen com a partners. Aquí les llicències no es comercialitzen entre particulars tal com sempre s’ha fet amb les dels taxistes. Els fons d’inversió estrangers que compren edificis sencers a Barcelona són els últims d’arribar a aquest mercat. Les objeccions més freqüents als partners es refereixen a les condicions laborals dels seus conductors. Uber i Cabify únicament aporten les aplicacions respectives, i cobren una comissió per cada viatge fet gràcies a l’aplicació.
Però si el reglament proposat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) finalment entra en funcionament, únicament podran funcionar per aquestes latituds menys de 400 llicències VTC. El criteri per dur a terme la selecció seria l’antiguitat. Això suposarà un cop duríssim al negoci del segle.
“Si finalment el Ministeri de
“Amb el reglament de l’Àrea Metropolitana ni Uber ni nosaltres podrem treballar a Barcelona”, diu Cabify
Foment cedeix al xantatge dels taxistes Cabify desapareixerà, i també serà la fi de tot el sector de les VTC –diu Mariano Silveyra, director regional de l’empresa a Europa–. El reglament de l’AMB impedirà que Uber i Cabify puguin funcionar a Barcelona. S’imaginen que les autoritats dels Estats Units elaboressin una normativa perquè Facebook o Google desapareguessin? Però nosaltres estem disposats a impedir-ho. Farem servir tots els instruments que la llei ens ofereix. No poden anul·lar, no poden expropiar, llicències que ja estan concedides. Tot això és una bogeria”.