Catalunya va rebre al juliol una mitjana de 15 menors migrants al dia
Catalunya rep del gener a final del juliol el mateix nombre d’adolescents i joves no acompanyats que durant tot el 2017
Els centres d’acollida de menors tutelats estan desbordats després de l’arribada des de començament d’any de 1.451 migrants que no han fet els 18 anys, gairebé la mateixa xifra que la registrada els 12 mesos del 2017, un total de 1.489. De l’1 al 30 de juliol s’han comptabilitzat 440 joves, una mitjana de 15 al dia, cosa que ha portat a aprovar la creació de 458 noves places que s’afegiran a les 418 anunciades fa un mes, va confirmar ahir el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani.
Però els nous serveis no entraran en funcionament amb la diligència volguda ja que, segons va indicar El Homrani, topen amb la dificultat de trobar professionals per atendre aquest col·lectiu. El conseller va reclamar a l’Executiu espanyol més coordinació i transparència en la gestió dels fluxos migratoris a les costes del sud. Va lamentar que no es comuniqui periòdicament a Catalunya quantes persones desembarquen a Andalusia, una informació necessària per organitzar en condicions els dispositius d’acollida.
El Homrani va assumir que Catalunya s’enfronta a “una situació d’excepcionalitat”, va subratllar que “hi ha territoris que tenim més pressió que d’altres” per la qual cosa va reclamar al govern de Pedro Sánchez una estratègia global i la transferència de recursos. Les 458 places esmentades requereixen una inversió de 8,5 milions d’euros per part de la Generalitat, va dir El Homrani.
La direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) ja va llançar fa mesos un SOS al tercer sector perquè habilités més instal·lacions destinades als adolescents i joves migrants. “Hem fet una crida a través de la Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència”, va indicar Georgina Oliva, directora de la DGAIA.
El tercer sector està preocupat per l’estratègia a mitjà termini, no només per “parar el cop” de les arribades, per donar empara i assistència durant les primeres setmanes. El gran repte és aconseguir la complicitat de la societat, del sector empresarial, de l’educatiu i del lleure per acon- seguir la integració d’aquestes persones i que no acabin al carrer delinquint. Un grapat d’organitzacions proclamen que amb un plus de suport, amb l’ajuda de professionals i també de voluntaris que els acompanyen en el procés de l’emancipació, es culminen no poques històries d’èxit.
Georgina Oliva indica que la DGAIA és conscient que el repte és destinar més recursos per incidir en l’etapa de transició a la vida adulta, un període que va dels 18 als 21 anys. Entre l’agost i el desembre 628 de tutelats, dels quals 315 són migrants, faran 18 anys. Oliva calcula que al voltant d’un 30%, aquells que han pactat amb els seus educadors un itinerari de treball, continuaran sota el paraigua protector de la DGAIA, residint en pisos compartits que gestiona alguna entitat.
“El problema no se soluciona únicament obrint instal·lacions d’emergència sinó dissenyant un sistema d’acollida global. I un tema molt important és que el permís de residència d’un any porti implícit el de treball. Com es pot aconseguir l’autonomia sense una feina?”, reflexiona Pilar Núñez, directora d’Infància i Família d’Intress, una de les organitzacions que a petició de la DGAIA, el novembre del 2017 va incorporar als seus serveis l’acollida de menors migrants no acompanyats. En aquests moments ja n’atén més de 300 en pisos i en altres instal·lacions repartides per Catalunya. El conseller també va plantejar ahir la necessitat d’agilitar els processos de regularització de la situació administrativa d’aquest col·lectiu.
El gruix dels joves que desembarquen a les costes andaluses o que arriben amagats als baixos d’un camió tenen entre 15 i 17 anys. Fins al dilluns 30 la DGAIA tenia registrats 1.833 menors migrants, dels quals 1.450 han viatjat fins a Catalunya aquest any. Representen un 22% del total de tutelats. El 2017 ja es van multiplicar per més de dues les arribades i aquest 2018, si es manté la tendència de la primera meitat d’any, es tancarà amb més de 3.000. La majoritària són nois i procedeixen del Marroc, o de països de l’Àfrica subsahariana.