#0 entra avui als arxius secrets del Vaticà amb ‘Habemus Papam’
“D’ençà que un home, que afirmava ser el fill de Déu, va ser clavat en una creu de fusta fa més de 2.000 anys, la religió catòlica ha tingut una enorme i profunda influència i impacte en la nostra societat”. Amb aquestes paraules del narrador (l’actor Liam Neeson) comença la sèrie documental Habemus Papam: una historia de poder, una producció de la CNN que avui estrena el canal #0 de Movistar+ a partir de les 22 hores.
La producció narra alguns dels esdeveniments més importants i desconeguts de l’Església catòlica gràcies a haver tingut accés a arxius secrets del Vaticà. Durant sis episodis s’analitza com els papes han “utilitzat el seu poder” religiós, polític i militar per influir en la història de la humanitat i es repassen importants períodes de la història; des dels orígens de l’Església Catòlica, passant per la renúncia de Benet XVI fins a l’arribada de l’actual pontífex, Francesc I.
Habemus Papam: una historia de poder, que ofereix entrevistes amb experts, escriptors i alguns membres de l’Església, arrenca amb un primer episodi que es remunta 2.000 anys enrere per analitzar els orígens de l’Església Catòlica i entendre com una institució i un home poden arribar a concentrar tant de poder. La sèrie documental no segueix un ordre cronològic i així, en el segon episodi, s’aborda la renúncia el 2013 del papa Benet XVI, que va commocionar el món, ja que només tres dels seus predecessors havien renunciat al càrrec. Aquest fet serveix com a pretext per examinar la naturalesa del poder del pontífex, la seva reivindicació del llegat de Pere i el repte d’equilibrar els interessos espirituals i mundans a mesura que l’autoritat papal va anar creixent.
El tercer episodi se centra en la relació entre art i poder: el Renaixement va marcar el final d’una Església fracturada i el papat es va convertir en principal guia i mecenes de l’art, l’arquitectura, la música i la literatura. Però el progrés cultural va anar acompanyat d’un increment de la corrupció i l’ambició a mesura que els papes adquirien més poder i influència. Després d’aquest període, el papat va buscar recuperar el seu sentit de moralitat i lideratge i així, en el quart episodi, s’analitzen figures com Martí Luter i Enric VII, que van qüestionar el seu poder.
En els dos últims episodis s’examinen les accions que va emprendre l’Església Catòlica durant la dècada dels anys trenta, en els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial i durant el conflicte bèl·lic, com també la figura de Joan Pau II, el primer papa famós, que va arribar al poder en plena guerra freda i va exercir el càrrec durant gairebé tres dècades, el segon pontificat més llarg de la història.