Ottavio Dantone: “Les òperes de Vivaldi no tenen res de banal”
El mestre milanès obre avui el Festival de Torroella amb la contralt Delphine Galou
Es curiós que un dels últims descobriments d’Ottavio Dantone correspongui a un autor mainstream com és Vivaldi. El mestre milanès, director del conjunt barroc Accademia Bizantina i filòleg de la música, ha indagat en Il Giustino, una òpera que l’ha fet pensar que, en contra de l’opinió generalitzada, l’obra operística del geni venecià no és difícil ni és banal.
“Al contrari, Vivaldi era conegut fonamentalment per la seva obra instrumental, però també era un home de teatre a un altíssim nivell. Cal anar amb compte de no banalitzar-lo. És dels autors més difícils de comprendre perquè necessita d’una consciència de la seva estètica”, diu el mestre milanès al telèfon, acabat d’arribar per inaugurar avui la 38a edició del Festival de Torroella de Montgrí amb un interessant concert d’oratoris i motets del barroc italià que revelen la profunda influència de l’òpera. És el contingut del projecte Agitata (amb Vivaldi, Porpora, Jommelli, Stradella, Caldara...) que Dantone va concebre amb la seva parella artística i sentimental, l’aclamada contralt francesa Delphine Galou. I que van gravar amb Alpha Classics.
“Un CD no és mai una cosa estèril, és important que pugui fer-se en viu, i aquest és un programa per a veu: una part amb orquestra i una altra amb baix continu. L’orquestra és un personatge que dialoga amb la veu, mentre que el baix continu generalment l’acompanya, com es feia en el settecento”.
Dantone apunta que la raó de la influència de l’òpera en aquestes músiques sacres que abordaran avui es troba en el fet que “a l’època la gent demandava l’òpera, però era un art que no arribava a totes les regions d’Itàlia, de manera que alguns compositors s’acostaven a l’estil. Així doncs, la gent anava a escoltar un argument sacre però en estil operístic, amb més dramatisme”.
Feia vuit anys que l’Accademia Bizantina no portava a Torroella la seva “recerca de l’honestedat intel·lectual i la comprensió de la música barroca, sempre tan estimulant”. Però estan contents de tornar. Quant a treballar amb la seva dona... Dantone diu que “no és fàcil, soc molt exigent amb ella, tots dos busquem el rigor i uns resultats tan bons com sigui possible, així que acostuma a ser molt intens. No hi ha espai per a l’amor”, riu.
“És curiós que una de les meves últimes descobertes sigui de Vivaldi”, diu el director sobre ‘Giustino’