Vent, metall i festa
Lucky Chops van omplir de música, participació i ritme el Coliseum
Passats quatre minuts de les nou del vespre, i amb els llums de la sala encara encesos, van fer acte de presència a l’escenari del teatre Coliseum sis tipus d’aspecte de platja-estiuenc-guiri, un d’ells amb un tors gras a l’aire i pantalons curts verds. Imatge despreocupada per una proposta despreocupada com la que ofereixen els Lucky Chops, despreocupada però de bon amperatge musical i millor arribada al públic.
Perquè això és el que fa aquesta brass band de moda, és a dir, una banda que només amb instruments de vent interpreta sobretot música pròpia i algun cover amb força, domini instrumental i una contagiosa empatia escènica. I van ser ells els qui ahir a la nit van donar el tret de sortida del Mas i Mas Festival.
Ja són 16 anys llançant música a una ciutat que, tradicionalment, entrava durant el mes d’agost en un període de dejuni sonor bastant incomprensible. Des d’aleshores el festival dels Mas s’ha acabat convertint en un element fonamental de l’estiu local, passada l’allau de concerts llampants i festivals de tot tarannà i color.
Aquest any, l’organització s’ha encomanat al privilegiat escenari del teatre Coliseum, tant per les seves amplituds interiors com per la seva ubicació a la cèntrica llista de carrers de la ciutat (tot i que ahir no va deixar de ser insòlita la imatge dels taxis aturats davant el teatre a mode de decorat silenciós) per als seus principals concerts. I la cosa no pinta malament si fem cas a la notable resposta de l’aficionat ahir, que no es va voler perdre el concert-xou del sextet novaiorquès. Molt bona entrada, amb públic d’un ampli arc d’edat i amb evident predisposició a passar una bona estona entretingut amb uns músics notables i un xou escènic efectiu de sonoritat irreprotxable.
Amb la veu cantant a tall d’introductor de músics, situacions, i alguna cançó en la persona del trombonista Joshua Holcomb, la nit es va desenvolupar amb una planificació impecable, construïda de manera que l’aficionat musical sense més exigències gaudís d’un repertori que no va caure en l’opció fàcil i/o gastada (la majoria temes propis de magnífica factura, com Best things o Coco i alguna versió dels Jackson 5 o, al final, Funkytown). Coneixedors de l’ofici, la solvència instrumental va ser espectacular per part dels saxos Daro Behrooz i Leo P, el trompeta Joshua Gawel, el bateria Attis Clopton i, sobretot, Harry Phillips, a càrrec del sousàfon, instrument amb aspecte de trompa però d’ampli i sorprenent registres de sons, baix inclòs.
En fi, els Lucky Chops van triomfar amb música i participació, per exemple com quan van fer que el públic que omplia la platea continués des de les seves butaques oscil·lant el cos als sons de Dancin’ babies o coregés l’extraordinària exhibició de Hoodoos. Excel·lent idea i millor arrencada de festival, sens dubte.
El públic va respondre esplèndidament al concert de la brass band de moda que va obrir el Mas i Mas Festival