Orlinski, un artista
Jakub Józef Orlinski en recital
Piano: Sophia Munoz Lloc i data: Claustre de Sant Pere de Galligants. Girona. Nits de Clàssica (29/VII/2018)
És interessant constatar la vigència del lied en les seves diverses expressions que mostra en la melomania creixent del nostre país. Caldria atendre una mica més la cançó de concert espanyola i de Catalunya amb bones veus. Hi ha elements dinamitzadors, i en particular la tasca de les Schubertíades (d’aquí a un parell de setmanes inaugura Vilabertran), o la bona gestió dels programadors que cada vegada li dediquen més espais, atents a la qualitat i a les novetats. Aquest cas del joveníssim contratenor polonès Orlinski és una de les bones noves. Veu molt potent, natural de bon suport i projecció i molt propícia a l’escenari d’òpera, amb aguts nítids, que encara ha de treballar quant a precisió d’atac i matisos; no és artificiós, i crec que de moment en la proposta de programa que vam poder escoltar, li resulta molt afí el repertori de Händel, del qual va fer àries de les òperes Rinaldo, Partenope i Tolomeo, finalitzant el programa amb l’Agitato de Riccardo, amb molt bona col·laboració de la pianista Munoz.
Si hi ha res a objectar en les àries de Purcell o la de La Calisto de Cavalli que va obrir el programa, és la dificultat que planteja el timbre i el cos sonor del piano en textos i melodies que són de molt subtil disseny i interioritat, i que requereixen més que de teclat, de cordes de llaüt. I en aquest cas possiblement el contratenor hauria obtingut una coloració més delicada i més afí a les propostes harmòniques. No obstant això, la joventut d’Orlinski fa pensar que caminarà aquell camí cap a la sensibilitat i la varietat de matisos. Un element que va ser present en les íntimes cançons de Reynaldo Hahn (la sorprenent A Chloris va obrir la sèrie) i en què el contratenor va buscar el seu lloc, allunyant-se de la concepció sopranista original per donar el seu propi color i caràcter. Són cançons d’íntima poesia, especialment L’heure exquise ,en magnífica versió.
En el fons Orlinski, si bé ha de caminar camí encara, és un artista; viu el que fa i el seu diàleg amb el públic és eficaç, perquè ho sent i ho expressa. Serà al pròxim Life Victoria el setembre a Barcelona. Enhorabona al Nits de Clàssica per fer servir aquests bellíssims claustres que reviuen amb la música; i un prec a l’Ajuntament de Girona: millorar la senyalització i no deixar que altaveus irreverents pertorbin un espai que és de tots.