“Instagram és el paradís dels narcisistes”
Julio Rodríguez, genetista i psicòleg, autor de ‘Prevenir el narcisismo’
Julio Rodríguez transmet la urgència d’educar la població en la identificació dels trets narcisistes en els nens perquè prediu que les personalitats egocèntriques seran una de les epidèmies d’aquest segle. Mostra preocupació per criances centrades en l’elogi i per la cultura de la imatge. Per això ha escrit
Prevenir el narcisismo (Plataforma). Rodríguez, doctor en Biologia i psicòleg, investiga la genètica de malalties psiquiàtriques a l’hospital Clínic Universitari de Santiago de Compostel·la. Explica que l’heretabilitat del narcisisme és d’un 25%, un percentatge baix enfront del de l’esquizofrènia (80%). “Per tant, hi ha components genètics, però els factors ambientals hi tenen més influència”. A més a més, el trastorn narcisista, definit per la psiquiatria, afecta només un 1% de la població. “Però no és com la grip, que es té o no es té: hi ha escales de grisos”.
Durant els primers anys de vida el nen és el centre de si mateix.
I aquest egocentrisme va desapareixent amb la maduresa. El problema és quan no desapareix, sinó
que es converteix en predominant. I llavors hi ha criatures amb 9 anys que no toleren fallar, que menteixen, manipulen per continuar sent admirats. O adolescents pendents dels m’agrada per estimar-se. I adults infeliços amb sentiment de superioritat i deliris de grandesa, que no dubten a utilitzar els altres si amb això obtenen un benefici.
L’estil de criança mediterrani propicia el narcisisme?
Els estudis transculturals indiquen que la conducta narcisista augmenta a tot el món. Estem en l’era de la imatge i l’exhibició. A Facebook o Instagram només s’ensenya el bo, i de manera sobredimensionada. Són fotos preparades, tractades amb filtres. És el paradís del narcisista! Fixi’s en quin és el nivell d’ansietat que genera aquesta exposició constant que han augmentat les operacions dentals per sortir millor a les fotos.
També té a veure amb els postulats de la psicologia positiva, aquest “tu pots ser el que vulguis”? Motivar està bé. Però no mentir sobre la realitat. No es pot elogiar de manera no realista dient-li al nen que és especial i que té privilegis especials. Acabarà creient que és superior als altres. I farà servir la
manipulació, l’engany, la mentida i el maltractament per aconseguir el que vol. Perquè ells estan a la primera categoria.
Què recomana?
Ensenyar-los a conèixer-se i a estimar-se, amb les seves qualitats i defectes. I establir relacions sinceres i profundes. Així, quan surtin al món real i es frustrin no cauran en la depressió. A la persona amb trets narcisistes l’afecta la salut
quan perd protagonisme. I com que té por de fallar s’absté de provar nous reptes. Se sent incòmoda fora del grup d’aduladors.
L’elogi també és a les xarxes.
Aquest és el seu món. Nosaltres sabem el que ens fa feliços, i és aquesta experiència la que els hem de transmetre. Ells estan bombardejats contínuament per missatges que els diuen que no són feliços perquè no són perfectament guapos, perquè no trepitgen aquell lloc tan guai, perquè no tenen l’últim mòbil. I estan pendents dels
m’agrada a les fotos que pugen. No ens n’hem adonat, però a aquests nois els han robat la felicitat.
Comencen a ser pares aquells nanos, alguns d’ells fills únics, criats en la cultura de l’elogi. L’adult narcisista pot aparellar-se amb una persona amb les seves mateixes necessitats d’admiració. O amb un admirador que corre el risc de ser maltractat si perd l’interès inicial que els va portar a unir-se (fama, bellesa, poder econòmic). La personalitat narcisista necessita els altres per enaltir-se a si mateixa. Fins i tot els seus fills hauran d’assumir el rol de donar satisfacció al seu pare amb els seus èxits. Perquè el seu amor és condicional.
PISCINES I PLATGES
·Una mare amb cinc nanos a un socorrista de la piscina.
–Li fa res vigilar els nens mentre faig una paella rapideta?
·Fa unes quantes setmanes, a la platja de Sant Pol de Mar, els socorristes van explicar a les famílies que hi havia bandera groga per presència d’una colònia nombroses de meduses. –Doncs jo em vull banyar. –Però que no has sentit que són perilloses?
El nen es banya malgrat l’advertència dels pares. –Mare, mare! El nen va ser traslladat immediatament a l’hospital de Sant Jaume de Calella. Era al·lèrgic a aquella espècie de medusa.
·Una família amb un nen de 8 anys arriba a la platja i se situa sota una de les torres de socorristes. Abans de treure’s la samarreta, el nen comença a saltar sobre el material amfibi especial per a persones discapacitades. I el socorrista li crida l’atenció. Com que no li fa cas, el vigilant baixa i es queixa a la mare.
–Miri, el seu fill no pot estar saltant perquè espatlla el material i perquè es pot fer mal.
La mare li crida l’atenció, i el nen se’n va a la vora de l’aigua a llançar boles de sorra a la moto d’aigua d’un altre socorrista, que, sorprès, pregunta a plens pulmons: “De qui és aquest nen?”.
El primer socorrista assenyala la dona, que, pel que sembla, no havia sentit la pregunta, ja que tenia l’atenció centrada en la pantalla del mòbil:
–Ai, no me n’havia adonat, però només està jugant...
AL PEDIATRE
·La família s’asseu davant el doctor. –Vostès diran. –No, nosaltres no li hem de consultar res. És el nen qui ha volgut venir –responen els pares davant la perplexitat del pediatre.
–Per què em volies veure? –pregunta al nen, de 5 anys.
–Per saber si estic bé. Així marxaré tranquil de vacances.
·Uns pares van a la consulta amb el seu fill de 9 anys, que es queixa de mal de panxa.
–Què ha menjat per dinar? –pregunta el metge. –Ous ferrats amb patates. –I què va menjar per sopar? –Ous ferrats amb patates. –També? –Fa un quant temps que no vol menjar res més que això.
–Aquesta dieta és molt perjudicial per a la seva salut.
–Ja l’hi diem, ja, però ni cas. Digui-l’hi vostè, que li farà més cas.
–Ho sents? No pots menjar cada dia el mateix, ho diu el doctor.