ELS MOTS ENCREUATS
HORITZONTALS 1 Aquesta adversativa sol precedir alguna pedra a la sabata. La xifra més delicada en les relacions sentimentals. Gossos a l’hora del descans. 2 Humiliar. L’ocell tropical més escatològic. 3 Al capdavant de totes les línies. Aplec. En un cert sentit, reunió municipal que reuneix totes les forces que el componen. 4 Admet la recepta. Ratllen la roba. Escaire. 5 Nitrogen septentrional. Ho comparteixen la mare i el pare. La qualitat dels espavilats. 6 Carns introduïdes de contraban. L’esperma més pronominal. 7 La busca el pallasso i la tenim quan som feliços. Fas anar. Dos menys zero. 8 Ermites gens llegendàries. El transport més ràpid. Juga al rei, en el sentit infantil del terme. 9 Dissipades. Indoeuropea molt apreciada en l’àmbit operístic. 10 Mar grega. Criatures que, a voltes, porten trenes. Comença a irrigar. 11 Principi titànic. Rovell. Acceptem una herència tot exclamant: ah! 12 Començament. Dolent de debò. Bo. 13 Escaire. L’era, el camp d’eres? En un cert sentit, els punts més alts. La més vibrant de l’alfabet. 14 Embruta. Llengua antiga que remet a l’assitent virtual dels iphones.
VERTICALS 1 Art de pesca que consisteix essencialment en una llarga corda, la mare, d’on pengen una munió de cordetes o braçolades proveïdes d’un ham. L’hidrocarbur més simple de la sèrie olefínica. 2 Llegendari. Obrin les finestres perquè passi l’aire. Septentrió. 3 Respirada profunda que provoca contaminació acústica. Ubicades. 4 Sí provençal, i no és pas poc. Terra dividida en sembrats. El petroli abans de passar per les refineries. 5 Netegeu la terra amb una mena d’escombra de jardiner. Marejat fins a la basca. 6 Fet fora del canó del fusell. Laringe, també. Al bell mig de tots els colzes. 7 Res no és. Així comencen tots els calendaris. S’ho inventin. Avisa de la pèrdua de la targeta de crèdit. 8 Principi ecumènic. Polseu el botó per desfer-vos de les pors que us ha provocat llegir Poe. L’acció de col·locar una lletra de canvi, dit en números parells. 9 Càntic marià. El que fa vi i no és vinater. Al final, la panacea no era anar vestit de progre. 10 Els veiem d’una hora lluny. Sagins. 11 El gos de l’alfabet. Quasi etèria, l’al·lusió al vent periòdic, però en aquest cas és una al·lusió poètica. Nobles que fan pensar en David Bowie. 12 Ho fem amb les conseqüències pels nostres actes. Esculli. Xai decapitat. 13 No vàlid. Fabricants dels teixits més fins. Res no és. 14 Replans, també. Dipòsit tèxtil relativament accessible.