Abdul Fattah al-Sissi
Més de 700 sentenciats en la macrocausa contra la mobilització del 2013
PRESIDENT D’EGIPTE
L’engranatge egipci sota el Govern d’Al-Sissi demostra la seva severitat amb les sentències del macrojudici per les sagnants protestes islamistes del 2013. Hi ha més de 700 condemnats, entre els quals 75 a penes de mort.
Egipte torna a donar un cop més a l’islamisme polític. Un tribunal va dictar ahir 75 condemnes a mort i més de 600 sentències de presó en el macrojudici celebrat per les mobilitzacions antigovernamentals d’agost del 2013, que van acabar amb la mort de centenars de manifestants en mans de les forces de seguretat.
El cas Rabba, conegut així pel nom de la plaça del Caire on va tenir lloc la seguda massiva de simpatitzants dels Germans Musulmans, ha implicat més de 700 acusats. La mobilització es va produir setmanes després que el president Abdul Fattah al-Sissi, aleshores cap militar, prengués el poder i empresonés el president islamista Muhammad Mursi, en un període de forta tensió social i divisió als carrers.
La decisió d’ahir va confirmar les condemnes a mort dictades el 28 de juliol i que van ser remeses llavors al muftí, la màxima autoritat religiosa del país, perquè emetés una opinió no vinculant. Entre els condemnats a mort hi ha dos dels líders dels Germans Musulmans, Essam al-Erian i Muhammad al-Baltagui, i el prominent predicador islamista Safuat Higazi.
L’actual líder espiritual de la germandat, Muhammad Badie, va ser condemnat a cadena perpètua –amb aquesta ja en té cinc d’acumulades–, juntament amb 46 islamistes més.
A deu anys va ser condemnat el fill de l’enderrocat president Mursi, que al seu torn també compleix presó per a tota la vida. La resta d’acusats van ser sentenciats a períodes de presó que van dels cinc als quinze anys.
Hi ha 215 acusats condemnats a cinc anys que, de fet, podran sortir ben aviat perquè ja han complert la condemna. Tot i que, segons dos advocats consultats per l’agència Efe, després continuaran en “llibertat vigilada”. Això significa que “cada nit han d’anar a la comissaria de policia, on signaran i s’hi quedaran des de les sis de la tarda fins a les sis del matí”. La majoria ho haurà de fer els pròxims cinc anys.
El tribunal va sentenciar 374 persones a 15 anys i 22 menors d’edat a penes de 10 anys “no severes”.
En total, dels 739 acusats, 315 eren presents al judici, 419 són pròfugs de la justícia i 5 han mort durant aquest temps.
La contundència i amplitud de les sentències va fer que les organitzacions de drets humans les critiquessin durament. Amnistia Internacional recordava que més de 800 manifestants van morir en aquella mobilització del 2013 i tot i això ni un sol membre de les forces de l’ordre ha estat acusat.
A més a més, entre les detencions massives que es van fer llavors critiquen que hi havia manifestants pacífics i fins i tot periodistes que feien la seva feina. “Aquest judici és una burla”, sentenciava la presidenta de l’organització per al nord de l’Àfrica, Najia Bounaim.
El Govern d’Al-Sissi va assegurar que molts manifestants estaven armats i que 43 policies van ser assassinats en aquells aldarulls. Els càrrecs oficials contra els detinguts eren delictes contra la seguretat com incitació a la violència, assassinat i organització de protestes il·legals. En definitiva, un intent de debilitar l’Estat, que és l’excusa que ha anat utilitzant el Govern per mantenir la seva mà de ferro.
Des que Al-Sissi va assumir el poder de manera legal, després de les eleccions del 2014, ha conduït aquesta ofensiva contra la dissidència i les llibertats de manera que avui de l’entramat polític islamista que va arribar al poder el 2011, dins de les primaveres àrabs, ja en queda ben poc. Els Germans Musulmans, declarats organització terrorista el 2013, es mouen en la clandestinitat.
Egipte viu un dels períodes més negres quant a erosió de llibertats socials i polítiques. Tot i això, el gens menyspreable percentatge de població que dona suport a Al-Sissi considera que aquesta severitat és necessària per estabilitzar Egipte i fer front als islamites insurrectes, vinculats amb Al-Qaida i l’Estat Islàmic, que encara són forts sobretot a la península del Sinaí.
Amnistia Internacional qualifica el judici de “burla” i recorda que no hi ha ni un policia acusat pels 800 civils morts