UNA CARRERA IRREGULAR
Triomfadora a les xarxes socials, la carrera esportiva de la tennista pateix grans alts i baixos
La tennista Garbiñe Muguruza afronta un sotragada en la seva carrera després d’assolir el número 1 el 2018.
El món del tennis es pregunta què li passa a Garbiñe Muguruza. La hispanoveneçolana, de 24 anys i establerta a Suïssa, ocupa el 12è lloc del rànquing WTA... després d’haver començat l’any en el número dos. La tennista criada a Santa Coloma de Cervelló té prou qualitat i el potencial físic i tècnic per marcar una època d’or a les pistes, però els èxits més extraordinaris i les derrotes més vergonyants s’alternen en la seva carrera esportiva.
Muguruza va arribar al número un mundial ara fa un any, el setembre del 2017, després de derrotar a Wimbledon la pentacampiona del torneig, Venus Williams. D’ençà la seva trajectòria ha estat una muntanya russa: es va mantenir al cim del tennis femení quatre setmanes, va tancar el 2017 en el número dos, al febrer va baixar al quatre, al juliol al set i a l’agost es va estimbar fins al 12. I baixant. Perquè la seva última actuació, al US Open, quedarà marcada en vermell al calendari per la derrota sense pal·liatius en la segona ronda contra una debutant en el quadre gran d’un Grand Slam, la txeca Karolina Muchova, número 202.
Els comiats prematurs i contra rivals semidesconegudes en el circuit internacional comencen a ser massa freqüents per a Muguruza. A Melbourne es va acomiadar de l’Open d’Austràlia en la segona ronda contra la 88 del món. A Londres també en la segona ronda va caure contra la 48...
En l’esport no hi ha rivals petits i no sempre guanya la lògica, però sorprenen els alts i baixos d’una esportista que està en ple creixement de la seva carrera, en la qual acumula 17 milions de dòlars de guanys, que sumava tres anys de projecció meteòrica, del 20è de la WTA a l’1 (2015, finalista a Wimbledon; 2016, guanyadora del Roland Garros; 2017, guanyadora de Wimbledon), i amb un cos que sembla esculpit per al tennis (1,82 i 70 quilos de pura fibra i múscul). Què falla, doncs?
A Nova York, per exemple, se la va veure massa nerviosa, molt pendent del seient que ocupava el seu entrenador a les grades, el francès Sam Sumyk, que havia de ser un revulsiu per a la seva carrera després de trencar amb Alejo Mancisidor, el tècnic de tota la vida. De fet, les contínues discussions –algunes de pujades de to i de males maneres– amb l’entrenador francès que l’assisteix des de finals del 2015 són el termòmetre de l’estat de forma de Muguruza. Baralles que s’han fet virals a les xarxes, i que són només la lava visible del volcà Muguruza, tot un temperament.
“La Garbiñe té una personalitat explosiva, un caràcter fort. El caràcter es forja en el context de patrons familiars, d’experiències vitals... Hi ha persones que tenen un ego molt crescut, que no es tallen i exploten, que no tenen capacitat d’autocontrol quan estan sotmeses a un estrès, que no saben gestionar les seves potencialitats perquè vagin a favor seu. Cal saber treballar la intel·ligència emocional, saber en què t’has equivocat, fer-te sàvia, saber escoltar. D’això se’n diu humilitat. Caldria veure quina mena d’equip formen aquestes dues persones”, analitza la psicòloga, psicoterapeuta i coach Elisabeth Rusiñol.
Segons aquesta especialista, la irregularitat manifesta de rendiment de Muguruza es podria encasellar com un cas relacionat amb l’estabilitat emocional i l’ordre en els esportistes d’elit, que sovint passen de l’amateurisme al professionalisme sense tenir unes bases sòlides de la seva intel·ligència emocional, ja sigui per immaduresa personal o per falta d’assessorament extern (família, amics, coach, entrenador). “Cal estar ben equilibrat emocionalment per no perdre de vista l’objectiu del que has vingut a fer. Tots tenim alts i baixos, però els esportistes professionals han de fer un sobreesforç per estar sanejats mentalment, per mantenir un equilibri emocional; un terme a què es refereixen molts exesportistes, des de Michael Jordan a Ferran Martínez”.
En el cas de Garbiñe Muguruza, els alts i baixos esportius es combinen –circumstancialment o com a causa-efecte?– amb una exposició pública notòria a les xarxes socials. Filla de la seva època, la tennista gaudeix de gran popularitat (691.000 seguidors a Instagran, 469.000 a Twitter i 460.000 a Facebook), i ella esprem la seva imatge com més bé sap, amb posats, aparicions en revistes, lluint els últims models de roba o en actes socials, com en la cerimònia dels Oscar. La qüestió és: la cara pública de Muguruza, la de la sobreexposició a les xarxes socials i els mitjans, pot perjudicar la cara esportiva d’aquesta tennista?
“Hi ha esportistes molt mediàtics –sobretot en el futbol– i no per això no rendeixen. No és incompatible l’alt rendiment amb l’exhibició a les xarxes; la diferència en el rendiment rau en la fortalesa mental: un pot ser mediàtic, però no caure en distraccions, saber què fa, per què ho fa, amb quin objectiu, estar centrat en un mateix... Sobretot en el tennis, un esport individual molt exigent que demana un plus”, exposa Elisabeth Rusiñol, que cita una frase de Michael Jordan aplicable a les Garbiñes de l’esport: “La fortalesa mental i el cor són més forts que alguns dels avantatges físics que pots tenir”.
UNA TRAJECTÒRIA IRREGULAR El 2017 Muguruza va arribar al número u, però aquest 2018 ha caigut en picat fins al número 12 L’OPINIÓ DE L’ESPECIALISTA “No és incompatible l’alt rendiment amb l’exhibició en les xarxes; la clau rau en la fortalesa mental”