Ombres sobre Suècia
El creixent sentiment antiimmigració impulsa la ultradreta sueca
Suècia afronta aquest diumenge unes eleccions que molts han descrit com les més crucials de les últimes dècades, fins i tot de la història moderna del país, en què es preveu un sotrac que amenaça de trencar la tradicional política de dos blocs –centreesquerra i centredreta— davant l’alça de l’extrema dreta, que es podria col·locar com a segona força al Parlament suec (Riksdag)
Totes les enquestes auguren un creixement exponencial dels Demòcrates de Suècia –partit nacionalista i antiimmigració, amb arrels en els moviments neonazis–, alhora que preveuen una caiguda significativa del Partit Socialdemòcrata, actualment al Govern i el més gran i longeu del país nòrdic, dominant en la política sueca durant l’últim segle.
Els Demòcrates de Suècia (SD, per les seves sigles en suec), liderats per Jimmie Åkesson, han basat la seva política en la crítica a la immigració massiva dels últims anys, que han vinculat a un augment de la criminalitat i l’han assenyalat com una amenaça per a l’Estat de benestar. I han aconseguit que el seu discurs centri la campanya electoral, que ha girat entorn de la política migratòria i les qüestions de llei i ordre, per sobre dels aspectes socials i econòmics, malgrat que el Producte Interior Brut (PIB) de Suècia creix a un ritme superior a un 3% i l’atur se situa en el nivell més baix de l’última dècada (un 6% segons les últimes xifres).
La darrera legislatura, però, no ha estat un camí de roses per al Govern roig-i-verd del primer ministre Stefan Löfven, que ha hagut de governar en minoria –socialdemòcrates i ecologistes, amb el suport de l’esquerra postcomunista–, superar dues mocions de censura i fer front a un dels reptes socials més importants de les últimes dècades, la gran crisi migratòria procedent del Pròxim Orient, majoritàriament de Síria.
Suècia, un país amb 10 milions d’habitants si fa no fa, va rebre entre el 2013 i el 2017 uns 353.000 demandants d’asil, amb un punt àlgid el 2015, quan van arribar més de 162.000 refugiats, el doble que l’any anterior, i la xifra per càpita més alta de la Unió Europea. Fins aleshores, la regla general era la concessió d’un permís de residència permanent, però el 2016 el Parlament suec va aprovar una nova llei sobre política d’asil per substituir els permisos permanents per temporals i restringir el reagrupament familiar i els ajuts econòmics. El Govern de centreesquerra suec va haver de canviar el seu discurs d’una Europa sense murs a implantar controls de passaports a la frontera amb Dinamarca.
La gran majoria dels refugiats que van arribar a Suècia el 2015 ho van fer l’últim trimestre, cosa que va sotmetre els serveis públics a una gran tensió. Un gran nombre d’ajuntaments van alertar que no tenien prou recursos per respondre a l’onada de nouvinguts, i aquesta situació va donar ales als Demòcrates de Suècia, que aquell any van incrementar el seu nombre d’afiliats en gairebé un 50%.
L’SD ha subratllat durant la seva campanya electoral que els partits tradicionals –tant els que
EXTREMISTES A L’ALÇA
Els Demòcrates de Suècia (SD) podrien acabar com a segona força del Parlament
DEMANDANTS D’ASIL
Amb 10 milions d’habitants, el país va rebre en quatre anys 353.000 refugiats