Tots els partits rebutgen governar amb l’SD pel seu passat neonazi
formen el Govern com l’opositora Aliança, que agrupa quatre partits de centre i de dreta– no han sabut fer front als problemes que ha generat l’arribada massiva d’immigrants, i s’han erigit com l’única solució. Advoquen per un tancament total de fronteres (rebutgen fins i tot les quotes de refugiats marcades per Brussel·les) i per buscar acords amb altres països per expulsar més persones, “ja sigui als seus països d’origen o a països que ofereixen ubicació i protecció bàsica de manera més eficient que Suècia”, afirmen al seu programa electoral. Euròfobs, proposen a més que Suècia surti de la Unió Europea i advoquen per organitzar un referèndum que ja es coneix com a Swexit.
Sent ultraconservadors i nacionalistes, els últims anys han fet un esforç –principalment d’ençà que Åkesson va assumir el lideratge del partit el 2005– per millorar la seva imatge suavitzant el discurs, i rebutgen ser titllats de xenòfobs argumentant que la seva posició contrària als immigrants es deu a una qüestió pragmàtica, ja que el país no té capacitat per acollir-ne més.
El partit va entrar per primera vegada al Parlament suec el 2010 amb un 5,7% dels vots i 20 escons dels 349 en total, i el 2014 van augmentar la seva representació fins al 12,9%, amb 49 escons. Per a les eleccions d’avui les enquestes li atorguen aproximadament un 20% d’intenció de vot, en una cursa molt ajustada amb el fins ara segon partit, el dels Moderats (conservadors), formació de centredreta liderada per Ulf Kristersson, que té 83 diputats amb un 23,3% dels vots, i que aspira a ser el pròxim primer ministre.
Tot i això, la majoria de sondejos assenyalen que els Socialdemòcrates mantindran la primera posició, malgrat que es preveuen els pitjors resultats de la seva història, amb una intenció de vot del voltant d’un 25% –ara disposen d’un 31% i 113 escons–.
Molts suecs afronten aquestes eleccions amb inquietud: “Fa por. Esperem que voti molta gent; potser així l’ascens de l’SD és una cosa inferior”, afirma la Taina, una veïna de mitjana edat d’una petita població pròxima a Malmö, partidària d’un govern roig-i-verd, però admet que els socialdemòcrates han decebut un gran nombre dels seus votants per acostar-se cada cop més al centre i allunyar-se del socialisme. “Ningú del meu entorn no vota l’SD, i si sé d’algú que ho fa, tallaré la relació en sec”, afegeix el seu company.
Tot i això, molts altres esperen els resultats d’aquest diumenge amb esperança: “Els partits tradicionals no han sabut donar resposta als problemes dels suecs. Almenys hem de donar una oportunitat a l’SD per-
què ho intenti”, argumenta Fredrik, un dels participants en un míting d’Åkesson, en què s’evidencia el xoc d’opinions en la societat sueca: al mateix temps que el líder del partit parla davant diversos centenars de seguidors a la plaça més cèntrica de Malmö, diverses desenes de manifestants l’esbronquen i li diuen racista.
Malgrat l’augment meteòric dels Demòcrates de Suècia, de moment es descarta la seva participació en qualsevol govern, ja que tots els partits rebutgen la seva col·laboració a causa del seu passat i la seva vinculació amb moviments neonazis. Els últims anys L’SD ha moderat el seu discurs i s’ha allunyat dels grups més radicals i ha expulsat els seus membres més extremistes, però continua sent un partit marginat per les formacions tradicionals.
Una altra opció que també es descarta és la d’una gran coalició entre els dos grans partits (socialdemòcrates i conservadors), a l’estil d’Alemanya. “És molt improbable, almenys a curt termini. Suècia no té una tradició de grans coalicions, i aquests dos partits han estat els principals competidors durant dècades. Només seria possible en una situació de crisi nacional”, opina el professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Lund Jan Teorell. Recorda que en el sistema parlamentari suec no és necessari tenir una majoria per formar govern, sinó que només es requereix no tenir una majoria en contra. Això significa que si l’SD s’absté en la votació per investir Kristersson, es podria formar un govern conservador fins i tot si els partits d’esquerra i centre esquerra voten en contra, formant un executiu en minoria com els últims quatre anys.
Tot i això, un possible acord amb els Demòcrates Suecs ha provocat esquerdes a l’Aliança –creada el 2004 com a coalició, però amb programes independents en aquestes eleccions–, ja que els conservadors i democristians no tanquen la porta a acceptar el suport dels ultradretans per poder governar –o almenys la seva abstenció per permetre la investidura–, mentre que liberals i centristes rebutgen qualsevol negociació amb el partit d’Åkesson.
Segons el parer de Teorell, tot i això, semblaria lògic que aquests dos partits acabessin acceptant aquest “suport tàcit” de la ultradreta davant pitjors alternatives com ara un nou govern socialdemòcrata, una coalició entre conservadors i democristians o fins i tot unes noves eleccions.
DESDIABOLITZACIÓ Åkesson ha fet un gir per suavitzar la imatge del seu partit, d’origen neonazi
DESCONFIANÇA I POR
“Ningú del meu entorn no vota l’SD, i si algú ho fa, tallaré la relació en sec” EL MODEL SUEC Per formar govern només fa falta no tenir una majoria en contra