Manafort col·laborarà amb el fiscal del cas Russiagate
L’exassessor de Trump admet haver comès delictes
“Soc culpable”, va declarar ahir per sorpresa Paul Manafort, excap de campanya de Donald Trump, en un jutjat de Washington, somrient, sense rastre de la mirada desafiadora amb què fins ara s’havia enfrontat a la justícia.
L’antic lobbista acabava de mantenir una reunió amb la Fiscalia en la qual suposadament els va oferir informació valuosa per a la investigació del Russiagate i, trencant amb l’estratègia de negació total seguida durant mesos i lloada per Trump, va accedir a col·laborar amb la investigació del fiscal especial, Robert Mueller. A canvi, Manafort, de 69 anys, veurà reduïda la llista de delictes de què se l’acusa i també la seva pena de presó.
Durant la vista, els fiscals van subratllar que les activitats van transcórrer almenys durant tot l’any 2016 i van mostrar documents sobre la seva feina no declarada per a polítics ucraïnesos prorussos, diferents operacions de blanqueig de diners a través de comptes offshore, que una vegada blanquejats va dedicar a finançar el seu elevat tren de vida i gust pel luxe més extravagant, com comprar-se una jaqueta de pell d’estruç de 15.000 dòlars, a més de vestits a mida, diverses cases i cotxes.
Finalment Manafort ha reconegut que va blanquejar més de 30 milions de dòlars rebuts per la seva feina per al partit polític prorús d’Ucraïna al qual pertanyia l’expresident Víktor Ianukóvitx. Part de la seva tasca va consistir a mobilitzar personalitats públiques europees suposadament independents –l’anomenat Grup d’Habsburg– per frenar una resolució del Senat que criticava el tracte del govern de Ianukóvitx a l’ex-primera ministra Iúlia Timoixenko, llavors a la presó.
Al febrer, l’excanceller austríac Alfred Gusenbauer va admetre haver treballat per a Ucraïna per defensar el seu acostament a la Unió Europea, a través d’una consultora dels Estats Units. L’ex-primer ministre italià Romano Prodi, per la seva part, va reconèixer haver treballat per a Gusenbauer perquè compartia l’opinió sobre el país però va assegurar que no sabia que els diners venien d’un lobby als Estats Units o d’Ucraïna. D’acord amb els papers presentats per Mueller, dos membres del Club d’Habsburg es van reunir amb Barack Obama i Joe Biden a la Casa Blanca el 2013 per parlar del futur d’aquest país.
Manafort també es va declarar ahir culpable de defraudar a l’Estat 15 milions de dòlars en impostos per aquestes activitats no declarades com a representant de governs estrangers. Es desconeix quin tipus d’informació ha facilitat als investigadors per arribar a l’acord de clemència anunciat ahir però el lobbista podria ser un testimoni clau per a Mueller. Va ser un dels protagonistes de la famosa reunió a la torre Trump amb russos que esperaven que els facilitessin informació perjudicial per a Hillary Clinton. El fiscal especial fa més d’un any que està treballant en el cas amb enorme discreció, aliè als atacs i pressions del president, que ha arribat a qualificar d’“il·legal” la seva investigació, que inclou tant els contactes entre la seva campanya electoral del 2016 amb Rússia com els seus possibles intents d’obstruir l’acció de la justícia.
“El president no va fer res dolent i Paul Manafort dirà la veritat”, va assegurar ahir l’advocat de Trump, Rudy Giuliani. La seva estratègia de defensa fins ara havia estat una altra: lloar la “valentia” de Manafort per, a diferència d’altres, no “cantar” i negar-se a col·laborar amb la justícia, una cosa que segons el parer del president hauria d’estar prohibida. El lobbista, que abans havia treballat per a republicans com Ronald Reagan o Bob Dole, va ser jutjat a l’agost per un cas a part a Alexandria (Virgínia) per frau bancari i fiscal. Durant tot el procés va provar de desacreditar la seva antiga mà dreta, Rick Gates, que temps abans va arribar a un acord amb la Fiscalia i va acabar declarant en contra seu. Al juny, el jutge li va retirar la llibertat condicional després de constatar que havia intentat contactar amb testimonis del cas per provar d’alterar-ne les declaracions.
Manafort va afirmar fins al final que no era culpable però el jurat, tot i això, va resoldre en sentit contrari. El lobbista esperava ara conèixer la seva condemna pels vuit delictes sobre els quals hi va haver acord. Li podien caure entre 15 i 19 anys de presó, pena que podia veure’s substanciosament augmentada pel judici conclòs ahir amb un acord de la Fiscalia. El pacte inclou la retirada de part dels càrrecs (només l’acusa de dos delictes) i una reducció de la sentència final, que només es coneixerà quan acabi la seva cooperació amb Mueller.
El lobbista va mobilitzar ex-primers ministres europeus per defensar Ucraïna
Manafort va participar en la reunió amb russos a la torre Trump sobre Hillary Clinton