Truita sense ous
ELS hi explico: la truita sense ous no és exactament una recepta vegana, encara que existeix la fórmula amb farina de cigrons i una mica d’aigua. En periodisme, es denominen així aquelles cròniques que, de vegades, la realitat (o el redactor en cap) obliga a escriure i que tenen poc (o cap) contingut. La sensació és que aquesta setmana l’oposició ha cuinat una truita sense ous amb la tesi doctoral del president del Govern espanyol. El dia abans que l’ABC obrís el diari amb un titular que deia “Pedro Sánchez va plagiar la seva tesi”, Albert Rivera va canviar la pregunta que havia presentat al Congrés per al cap de l’Executiu i, en lloc de referir-se a Catalunya, el va inquirir sobre el seu doctorat. Ningú no ha de dubtar de l’atzar, perquè com va escriure Orhan Pamuk, “la història és una cadena de casualitats”.
La setmana política ha estat un no parar de gent mirant amb lupa la tesi doctoral de Sánchez, com si fos el millor dels best-sellers. Algun diari fins i tot va penjar el patracol al seu web perquè el personal jugués als vuit errors o al Cluedo. Els mateixos que hi veien plagis, llançaven l’endemà aigua al vi i el problema passava a ser el cum laude d’un tribunal de membres “afins, inexperts i novells”. En la vida, cadascú està disposat a creure allò en què té fe, així que no hi ha res a dir sobre les creences alienes, però certament els softwares antiplagi van descartar que la tesi fos un frau. L’assetjament de l’oposició al doctorat de Sánchez no ha estat el millor dels seus negocis, perquè hem sabut al mateix temps que el Suprem feia el primer pas per decidir si investigava Pablo Casado per les presumptes irregularitats del seu màster i el rectorat de la UAB negava a Albert Rivera la consideració curricular de “doctorand”. En qualsevol cas, de tot aquest soroll, qui ha sortit més castigada és la confiança en la universitat i en la política, i això demostra que en la cosa pública no val tot i alguns discursos no valen res.