El pols de la ciutat
Els problemes de seguretat de Barcelona; i la inauguració de la nova temporada del Gran Teatre del Liceu.
CADA hora es cometen una mitjana de vint delictes a Barcelona. És una gran ciutat i, com a tal, arrossega la seva quota d’accions reprovables i trencaments de la llei. Però les autoritats han d’intentar en tota circumstància controlar i reduir aquella quota. I no és això el que ara mateix està passant a Barcelona. Segons dades divulgades ahir per la Secretaria d’Estat de Seguretat, en el primer semestre de l’any el nombre de delictes ha crescut a Barcelona un 20,5%. Es tracta d’un percentatge molt considerable en termes absoluts. Encara més en termes relatius. En el mateix període l’increment va ser a Madrid de l’1% i a València del 0,2%, mentre que a Sevilla la taxa va caure un 8,1%. La conclusió és òbvia: Barcelona és una plaça en la qual la delinqüència es mou amb més comoditat que en altres llocs, i per tant va a l’alça. En altres paraules, Barcelona té un problema. I no és pas un problema menor.
Al capdavant van els furts, que suposen el 56,5% de les infraccions penals registrades a Barcelona. Han crescut també els robatoris amb força en domicilis. És veritat que assumptes més greus, com ara segrestos, homicidis i assassinats, observen una corba descendent. Però la sensació d’inseguretat a causa dels robatoris es manté. Intimida els barcelonins i constitueix sovint una decepció definitiva per a molts visitants. És urgent, doncs, provar de frenar aquesta hemorràgia.
Ahir divendres es va fer a Barcelona una reunió de la junta de seguretat, en la qual van participar l’alcaldessa, els consellers d’Interior i Justícia de la Generalitat, la jutgessa degana de Barcelona i responsables policials. Damunt de la taula hi havia diferents temes, entre els quals destacava el dels narcopisos. Aquest fenomen ha experimentat un gran creixement en els últims dos anys. I encara que els cossos de seguretat han irromput en al voltant d’un centenar d’aquests supermercats de la droga, el cert és que a la ciutat hi continua havent no pocs narcopisos. L’alcaldessa va proposar en aquesta reunió multes molt altes per als propietaris dels pisos en els quals es trafica i es consumeix droga, indicant que dos terços d’ells pertanyien a grans corporacions. Una mesura, diguem-ho tot, que ja va aflorar en temps de l’alcalde Xavier Trias. En la mateixa reunió també hi va haver peticions d’ampliació de plantilla de cossos policials. Però les possibilitats que aquest increment es materialitzi són ara mateix poques.
De manera que la sensació al final de la reunió va ser que no s’havien generat noves eines per combatre de manera efectiva l’increment de delictes. Aquesta no és una bona notícia, no cal dir ho. No ho és per a la ciutat. Ni ho és per als seus habitants. Ni ho és tampoc per a l’alcaldia i el govern municipal. Diverses entitats veïnals han convocat la marxa “Per una Barcelona segura, cívica i neta” per a aquesta tarda. I no és de preveure, mentre no se superin les deficiències de seguretat que pateix la ciutat, que aquesta sigui una manifestació aïllada.
Són diverses les institucions amb responsabilitats en la seguretat de Barcelona. No té sentit que es culpabilitzin les unes a les altres per la situació. Ben al contrari, s’han de donar suport entre elles, per tal d’aconseguir progressos contra la delinqüència i la seva expansió. I, abans que res, han de complir cadascuna amb totes les seves obligacions i governar amb mà ferma sempre que sigui necessari. No fer-ho és fer un favor ben magre als ciutadans.