El delfí de Lula... tan diferent de Lula
La posada en escena va assolir la perfecció. Sota el cel gris de la freda ciutat de Curitiba, Fernando Haddad, exalcalde de São Paulo, de 55 anys, orígens libanesos i gran bagatge intel·lectual, va alçar el puny i va cantar l’himne de futbol adaptat a la vigília de suport a l’expresident Luiz Inácio Lula da Silva: “Oe oe oe oaaaa! Lula, Lula!”. Darrere, el perfil del presidi de la policia federal de Curitiba, on Lula roman empresonat des de fa cinc mesos.
Al costat de Haddad, els líders de l’històric partit de l’esquerra brasilera, colpejat però no vençut, entre ells l’expresidenta Dilma Rousseff, destituïda el 2016 en el que tots els presents qualificarien com un cop d’Estat parlamentari. Un veterà militant del partit va llegir una carta de Lula dirigida al poble brasiler. Haddad, ministre d’Educació del primer govern de Lula, seria el candidat del Partit dels Treballadors (PT) a la presidència després de la retirada de l’expresident de la campanya. “A partir d’aquest moment, Haddad serà Lula”, va insistir.
Recorrent a un símil futbolístic, convertir Haddad en Lula seria semblant a convertir Sòcrates en Romario. Haddad no és, en absolut, un polític fet a la mesura dels temps de ràbia i embafament que corren al Brasil. És acadèmic, llicenciat en Dret, màster en Ciències Econòmiques, autor de cinc llibres. Durant els seus anys al capdavant de la megalòpolis va tenir mes èxit als barris cèntrics de la classe mitjana professional que a les faveles de la perifèria. Prové d’una de les famílies de comerciantes libaneses –cognoms com Haddad, Maloufi o Casab– que es van establir a São Paulo a la primera meitat del segle XX. “Haddad és molt elegant, de molt charme burgès, molt racional; potser li falta la indignació i la passió necessàries per a aquestes eleccions”, assenyala Aldo Zaid, psicò- leg de São Paulo que ha treballat amb l’exalcalde. És una manera de dir que Haddad és el pol oposat de Lula.
La desastrosa derrota de Haddad a São Paulo el 2016 –no va arribar ni a la segona volta– es va deure en gran part a la pèrdua dels barris populars. Va ser elogiat internacionalment per les seves polítiques urbanístiques: va crear nous espais públics, una extensa xarxa de carrils bici i carrils ràpids per a autobusos. Va restringir la velocitat per reduir els accidents. The New York
Times el va aplaudir per “desafiar la supremacia de l’automòbil a São Paulo”. “Si Haddad fos alemany seria un visionari”, va afirmar aquest rotatiu. El seu pla d’integració dels drogoaddictes de Cracolandia va ser elogiat per l’OMS. Va crear programes de feina per a transvestits i transsexuals forçats a recórrer a la prostitució. Però no va aconseguir un suport sòlid en les classes populars. I les protestes del 2013 contra la pujada del preu del transport públic li van fer molt de mal.
Això és un risc per al PT. Davant el carisma de baixa estofa de Jair Bolsonaro, candidat d’ultradreta que lidera els sondejos –i encara mes després de ser apunyalat la setmana passada–, Haddad corre el risc de cremar-se en la foguera brasilera (i mundial) de les elits intel·lectuals. Quan va abandonar el poder municipal es va allunyar encara més de les faveles a l’incorporar-se com a docent a l’escola de negocis privada Insper. “Hi ha el risc que Haddad sigui la nostra Hillary Clinton davant Bolsonaro”, assenyala Ricardo Summa, economista de la Universitat Federal de Rio de Janeiro. Els brasilers no han elegit mai un president de São Paulo.
Així doncs, per què Haddad? La resposta pot ser que l’exalcalde és tot el que Lula no és. L’expresident ha recuperat gran part de la seva base perduda –sobretot al nord-est pobre– i confia a traslladar aquells vots a Haddad. Ara va en cerca d’altres centres de suport. “La decisió de Haddad d’anar a l’Insper va ser molt encertada; ha pogut bastir ponts amb l’elit empresarial paulista”, diu Marcelo Mitterhof, economista del banc públic BNDES. “Haddad és el candidat de la reconciliació”.
Després de la greu crisi econòmica iniciada en els anys de Rousseff, el principal obstacle per a un ressorgiment del PT és la percepció que és un partit no només corrupte sinó incompetent. La missió de Haddad és combatre-la. El seu programa econòmic inclourà la reforma del sistema de pensions que Michel Temer no va poder consensuar. “Garantirà disciplina fiscal a llarg termini per poder estimular l’economia a curt”, diu Mitterhof. Quant a la corrupció, Haddad s’ha vist esquitxat –igual com la majoria de líders polítics brasilers– per les investigacions judicials sobre el finançament il·legal dels partits. Però és poc probable que arribi a judici.
L’estratègia, doncs, és comptar que Bolsonaro, amb el seu discurs incendiari i popular, arribi a la segona volta i convertir Haddad en el candidat del centre. Hi ha un obstacle: l’altre candidat de l’esquerra, Ciro Gomes, més combatiu que Haddad i lliure de la rèmora del PT, va segon en els sondejos.
Les eleccions presidencials del proper 7 d’octubre són les més difícils de preveure des del final de la junta militar el 1984. Però si Lula ja és Haddad, ningú no hauria de descartar que sigui el pròxim president del Brasil.
“Hi ha risc que Haddad sigui la nostra Hillary Clinton davant el dretà Bolsonaro”, assenyala un economista FERNANDO HADDAD De bona família i professor en una escola de negocis,
l’exalcalde de São Paulo és més popular entre les elits i la classe mitjana que a les faveles