Assumir la realitat
El Consell d’Europa acaba de dir que Espanya és un Estat de dret i que no hi ha presos polítics com hi ha a les dictadures, sinó polítics presos per haver desobeït lleis i sentències.
Per molt que alguns pensin que les lleis del Referèndum i de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República del 6 i 7 de setembre del 2017 són vigents, això no és així. Fins i tot l’independentisme va acceptar participar en les eleccions del 21 de desembre passat. Aquell va ser un exercici de realisme polític.
Aquí podem discutir si les acusacions de la Fiscalia sobre rebel·lió, sedició, malversació o desobediència prosperaran i si conduiran a sentències dures –com reconeix el mateix Oriol Junqueras– o duríssimes i si la presó preventiva a què s’han vist abocats l’exvicepresident i altres membres del Govern que van pretendre aprovar la independència de Catalunya és o no raonable en els termes en què s’està produint; però ningú no pot discutir, per molt que a Bèlgica, Alemanya, Escòcia o Suïssa no hi hagi figures delictives similars, que les lleis aprovades per l’independentisme al Parlament –encara que no efectives– constitueixen un delicte d’acord amb la normativa del nostre Estat de dret.
Per aquesta raó i per tornar al diàleg sense més provocacions estèrils, els polítics presos, els polítics a l’estranger i el mateix Govern de Quim Torra haurien de reconèixer que la
Els líders independentistes haurien de reconèixer que la via de l’enfrontament o de la reiteració delictiva no conduirà a res de bo
via de l’enfrontament o, fins i tot, de la reiteració delictiva no conduiran a res de bo per més que els independentistes més radicals estiguin encantats enaltint el cop d’Estat civil.
Ni el milió de persones mobilitzades a la Diagonal aquest Onze de Setembre ni la declaració Llibertat, justícia i democràcia: República Catalana, firmada pels que són a la presó o a l’estranger víctimes dels seus propis mites, ni els sopars grocs o les accions dels Comitès de Defensa de la República (CDR) ajuden a normalitzar les coses.
Ja sabem que molts dels que van sortir al carrer l’11 de setembre amb llaços grocs o brandant estelades confien que amb aquestes demostracions públiques s’avançarà cap a la independència, però demanar la reiteració delictiva només serveix per dificultar el diàleg proposat per Pedro Sánchez.
A l’Espanya constitucional representada per Felip VI, els mites autocreats, el victimisme permanent i el radicalisme ni mouen l’estranger ni serveixen per facilitar la tornada a la realitat des de la irrealitat virtual inculcada a moltes persones de bona fe, sinó per fer més difícil la recerca d’una solució a la confrontació en què som.