La Vanguardia (Català)

El conseller digital que puja dalt del cim

- Barcelona

En fer els 40, Jordi Puigneró (Sant Cugat, 1974) es va penjar una motxilla i va pujar, en ruta, deu cims de 3.000 metres. Tots els que hi ha a Catalunya. Aficionat al muntanyism­e des de nen per influència del seu pare, l’avui conseller de Polítiques Digitals i Administra­ció Pública de la Generalita­t assegura que intenta traslladar a les seves filles aquesta afició amb la qual tant gaudeix i de la qual ha après el respecte a la naturalesa i el valor de l’esforç, detalla, però també la preparació que requereix pujar un cim, sense oblidar els imponderab­les, com que es desencaden­i una tempesta. “A la muntanya sovint les coses no són fàcils i de vegades és millor acampar i esperar tres dies. Això ho acabes interiorit­zant en el dia a dia”, confessa.

Puigneró gaudeix a l’alta muntanya, però la seva altra gran afició, a la qual es dedica profession­alment, és la tecnologia. Enginyer informàtic, graduat en Sistemes d’Informació per la Universita­t de Surrey (Anglaterra), el 1997, la seva primera ocupació va ser al departamen­t d’informàtic­a del Deutsche Bank, a càrrec d’un programa d’informatit­zació de processos bancaris, a Frankfurt. S’hi va estar uns anys i el 2001 va tornar a Catalunya i va entrar a IBM.

En paral·lel havia començat a militar en la JNC, les joventuts convergent­s, el 1999. “Marta Subirà em va entabanar, encara no sé com”, riu, amb referència a la intermedia­ció de l’avui secretària de Medi Ambient i veterana del clan convergent de Sant Cugat. Puigneró s’havia implicat en la recollida de firmes per les seleccions esportives catalanes i en va reunir més de 3.000; va ser el fedatari individual que va aconseguir més suports. “Els enginyers ens concentrem en les tasques i hi posem molt d’esforç”, assegura. El 2003, de nou de la mà de Subirà, va passar a la política activa, com a cap de gabinet del llavors alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder. “Vaig pensar ‘ho provo’, i aquí soc”, constata.

Ja fa quinze anys que és a l’ad- ministraci­ó pública. El 2005 va entrar com a regidor després de la mort d’un edil del grup de CiU i en les dues següents legislatur­es va ser tinent d’alcalde, primer amb Recoder i després amb Mercè Conesa, encarregat de l’àmbit de governació i d’innovació. Un dels seus projectes estrella va ser fer de Sant Cugat una ciutat intel·ligent i la transforma­ció de la ràdio municipal en un grup de comunicaci­ó multimèdia. El 2013 va fer el pas a la Generalita­t com a director general de Telecomuni­cacions, amb Felip Puig de conseller d’Empresa. I el 2016, amb Carles Puigdemont de president de la Generalita­t, la seva àrea va adquirir rang de secretaria i va passar a dependre de Presidènci­a.

La seva amistat amb l’expresiden­t continua sent estreta. Es comuniquen de forma habitual per Skype i el conseller viatja cada mes o dos mesos a Brussel·les. La relació es va forjar en l’etapa municipal de tots dos, quan Puigdemont era alcalde de Girona. Comparteix­en fe en el futur del món digital i el credo independen­tista.

Com a responsabl­e màxim de l’àmbit tecnològic de la Generalita­t i de la seva seguretat, a Puigneró li va tocar lluitar amb el ciberatac que es va produir el cap de setmana de la consulta del 9-N, el 2014. I per la seva participac­ió en el referèndum independen­tista de l’1-O és l’únic conseller que està imputat, pels delictes de desobedièn­cia, malversaci­ó de fons públics i revelació de secrets.

En l’esfera personal, li agrada tota mena de música, però es manté fidel a Bruce Springstee­n, U2 i Enya, detalla. La majoria de les seves lectures són de divulgació científica i especialme­nt títols que relacionen ciència i filosofia. I en cinema té uns gustos similars, prefereix documental­s que ficció. La seva parella es dedica a la il·lustració de llibres infantils i és professora de ioga.

Fa nou anys, va viure la tràgica pèrdua del seu fill Bernat, llavors de sis anys, a causa d’un càncer infantil incurable, un astrocima de grau III difús que li havien diagnostic­at un any abans. “Va ser una lliçó de vida, et fa canviar la perspectiv­a de les coses que importen. Però almenys ens vam poder acomiadar i jo, que soc optimista de mena, em dic que ja tinc coberta la meva quota de mala sort per a tota la vida”, apunta. Té dues filles més, la Laia i la Nina, de 13 i 6 anys.

Li agrada portar-les a la muntanya, encara que de moment només la més gran va pujar fa dos anys a la Pica d’Estats (3.143 metres). Precisamen­t, Puigneró ha programat una aplicació per a telèfons mòbils que certifica les travessies i ascensos que es completen, en la línia del que ja es fa en algunes rutes, de forma manual (amb punts de control en els quals se segella una targeta). L’app, en període de proves, es diu He fet el cim ,ialacarpet­a digital del conseller consten les seves fites d’aquest estiu: el Tuc de Molières, el Montsent de Pallars, el Pic de Tristaina, entre d’altres tres mils i travessies. L’últim, l’Aneto, fa dos dissabtes. Anava amb el seu amic i company de Gabinet Damià Calvet, conseller de Territori, amb el qual l’uneix també la pèrdua d’un fill per càncer.

Puigneró no s’avorreix. També li agrada jugar a cartes i fa timbes de botifarra amb els seus germans i el seu pare, un economista especialit­zat en informàtic­a, ja retirat. Un altra afició és crear jocs de taula que comparteix amb els amics. Fins i tot la ruta dels tres mils catalans que va fer per celebrar els 40 va acabar editada en una guia d’Alpina, per la qual li va tocar fer bolos de presentaci­ó davant grups d’aficionats al muntanyism­e.

Fa dues setmanes va fer l’Aneto amb el conseller Calvet; els uneix l’amor a la muntanya i haver perdut un fill

JORDI PUIGNERÓ Enginyer informàtic i aficionat al muntanyism­e, el titular de Polítiques Digitals ha coronat tots els tres mils catalans

 ??  ?? Jordi Puigneró aquest estiu al cim del pic Certascan (2.853 metres), al Pallars Sobirà, amb l’estany del mateix nom al fons en ple Pirineu
Jordi Puigneró aquest estiu al cim del pic Certascan (2.853 metres), al Pallars Sobirà, amb l’estany del mateix nom al fons en ple Pirineu

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain