Normalitat al Liceu
EL Gran Teatre del Liceu va obrir ahir les portes per acollir el primer espectacle de la temporada 2018-2019, amb la representació del ballet Don Quixot, de Ludwig Minkus, protagonitzat per la Compañía Nacional de Danza. Encara que la inauguració oficial de la temporada serà el proper 5 d’octubre amb l’òpera I puritani de Bellini, la sessió d’ahir va aplegar la presència dels ministres de Cultura, José Guirao, i de Política Territorial, Meritxell Batet, i de les conselleres del Govern de la Generalitat Elsa Artadi i Laura Borràs. Un fet plenament normal que fa un any no va ser possible.
El Liceu és una entitat de més de 180 anys que, des de l’incendi del teatre el 1994, està regida per un patronat del qual formen part el Govern de l’Estat, el Govern de la Generalitat, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, així com diversos representants de la societat civil. Com a entitat publicoprivada, la seva missió principal és el desenvolupament de la cultura musical especialment en les especialitats de l’òpera i la dansa, però oberta a altres activitats musicals i amb una tradicional voluntat que desenvolupa una important tasca pedagògica des del Conservatori i el Petit Liceu.
Per ser el que és i per la seva història tenyida de grans èxits però també de dures tragèdies –igual que la ciutat que el va crear, que el va sostenir i el continua acollint com un dels seus principals tresors culturals–, el Liceu té guanyada una representativitat ciutadana que va més enllà de ser un gran teatre operístic de nivell internacional.
Precisament per aquesta condició històrica tan representativa, està –o hauria de provar d’estar– per sobre de les convulsions ciutadanes que, periòdicament, sacsegen Barcelona i el seu entorn, com passa en tots els col·lectius vius. Fa un any, Catalunya i Barcelona van viure moments d’una gran tensió política i la inauguració del Liceu, el 7 d’octubre del 2017, no va tenir la presència del ministre Íñigo Méndez de Vigo a causa del clima tan caldejat que hi havia.
Aquest any, el nou ministre de Cultura José Guirao ha volgut avançar-se al protocol·lari acte inaugural del proper 5 d’octubre per ser present just el primer dia de funció. Perquè entra en les seves obligacions, ja que el seu ministeri ostenta una de les vicepresidències del patronat. Però també perquè el ministre Guirao ha expressat en més d’una ocasió que un dels seus objectius al departament que dirigeix és “normalitzar les relacions” culturals amb Catalunya i “compartir problemes i solucions”. La seva presència ahir al Gran Teatre del Liceu és un gest que no ha de passar desapercebut.