Suècia, el símptoma (i 3)
En la segona anàlisi sobre els resultats de Suècia vaig apuntar a una causa que pot semblar insòlita en el paradís de la convivència: l’islamisme radical. Suècia fa temps que envia alarmes sobre la creixent radicalització dels ciutadans musulmans, arribats al país en els darrers temps. Però les alarmes no s’han escoltat, la tensió social ha augmentat, els jueus han començat a fugir –com fan arreu on creix l’islamisme– i una part dels suecs han abraçat posicions de populisme extrem, que en el cas de Suècia han quallat en una opció d’extrema dreta.
Com és evident, no és un fenomen exclusiu del país nòrdic, atès que està en la base de tots els canvis de mapa polític i electoral que estem vivint. Però, a diferència d’altres causes, aquesta l’hem decidit silenciar, menystenir o ignorar. És a dir, a la majoria d’anàlisis que s’han fet dels resultats suecs, o d’altres recents a Europa que apunten en la mateixa direcció, l’únic fenomen que sembla que no tingui cap “responsabilitat” en el canvi de paradigma electoral és el que afecta la radicalització ideològica d’àmplies capes de
La radicalització islàmica entre musulmans europeus supera totes les previsions i s’apropa al 30%
població musulmana establertes a Europa. I justament és el fenomen més virulent i difícil de combatre, el que està canviant amb més celeritat el mapa social del continent, i que accelera les seves pors.
La radiografia actual no pot ser més alarmant. L’ofereix l’informe que ha fet l’institut Montaigne, a petició del president Macron, i que ha dirigit l’eminent estudiós Hakim el Karoui. A grans trets, l’informe assegura que l’onada de radicalització islàmica entre els musulmans europeus supera totes les previsions i s’apropa al 30%. Cosa la qual, en xifres absolutes, representa molts milers de persones. En comparativa, si un partit d’extrema dreta o d’extrema esquerra arribés a una militància tan gran, estaríem esfereïts... Alhora, conclou el que alguns denunciem de fa temps: les institucions musulmanes estan superades pel fenomen, i un tant per cent molt elevat dels musulmans van a les mesquites dirigides per imams salafistes provinents del petrodòlar o d’Egipte. Amb una novetat perillosa: la incorporació de Turquia com a país de procedència de la propaganda radical, en coherència amb la política islamitzadora d’Erdogan. Atès que més de cinc milions de turcs viuen a Europa, aquesta tampoc no és una dada menor. Finalment, el focus més perillós: les xarxes copades totalment pel radicalisme, amb cinc predicadors saudites com a estrelles absolutes i milions de seguidors.
Segons l’informe, el monopoli radical a la xarxa és absolut.
Creure que tot això no intervé i tensa les nostres societats és ser molt ingenu i irresponsable. Europa s’està islamitzant a gran velocitat, i aquesta radicalització radicalitza tota la societat. És hora de començar a preocuparse seriosament perquè ho afectarà tot: les pors, la seguretat, la convivència, les eleccions, la democràcia...