El motor pren les voreres

El vianant pateix una reinvasió de l’espai reservat per al transeünt. Ho denuncia Ole Thorson, de Barcelona Camina. Les voreres i zones pacificades haurien de servir per caminar, xerrar en una cruïlla o parar-se davant d’un aparador.

Qui va a la feina a peu, però, o li agrada caminar o contemplar la ciutat ha d’estar molt atent. Bicis que irrompen de manera imprevista, motos aparcades a la vorera, terrasses expansives, anuncis (restaurants, per exemple) que surten de cop i altres obstacles bloquegen el camí i estrenyen el setge al vianant. El seu antagonista ja no és solament el cotxe, sinó una legió de nous i agressius profanadors de l’espai (sagrat) per als vianants. Són els vehicles de mobilitat personal (VMP), patinets, segways i altres artefactes de motor que han convertit les voreres en velòdroms. Hem trigat anys a crear zones per anar a peu als centres urbans (agafant terreny als lobbies del cotxe) i, de sobte, han irromput nous invasors, la punta de llança de màquines cada vegada més potents que viuen amb eufòria aquesta nova reconquesta. Sempre hi ha hagut el risc de tenir una ensopegada amb un nen en patinet, però ara l’ensurt, la incomoditat o l’accident el causen persones màquina que viatgen a 50 km/h i pesen 80 quilos.

El deteriorament en la convivència l’origina la velocitat (circulen deu vegades més de pressa que el vianant) i la constatació que qui corre més no cedeix mai el pas. El vianant, però, ha tornat a ser un perdedor perquè es consent que el motor s’hagi fet l’amo i senyor de les voreres. Al transeünt se li ha exigit solidaritat quan ha hagut de compartir el seu espai amb els VMP perquè no hi havia prou carrils bici. Això, però, a Barcelona ja no és veritat. Els polítics parlen de donar prioritat al vianant, però a la pràctica la seva actuació evidencia una debilitat cap a la inèrcia i el vertigen de la velocitat.

Qui va a peu pot anar més a poc a poc, però no ha de ser l’última prioritat de l’espai públic.