Un pati molt particular
L’escola Baixeras estrena esbarjo en un solar sorgit de l’enderroc d’unes cases a prop de la muralla romana
Un reixat perimetral protegeix tot l’espai que hi ha entre la redescoberta muralla romana i el carrer Sotstinent Navarro, nascut de l’enderroc d’unes cases. Obren amb la clau l’única porteta del lloc. Regna el silenci. Al cap poca estona, una filera compacta de nens, sortits del veí grup escolar Baixeras, entren per primera vegada en el que en aquest moment passa a ser el seu pati d’esbarjo. Falten pocs minuts per a les 11 del matí. I de sobte, ja mana la cridòria d’uns setanta nens. Alegria, alegria! No és per a menys. S’ha fet realitat una reivindicació de l’escola molt antiga. Quan va ser inaugurada el 1922, a l’altre costat del carrer Salvador Aulet, on hi ha l’entrada principal de l’escola, hi havia un solar. Va ser utilitzat com a pati fins que s’hi va aixecar una casa. A partir d’aquell moment, no hi va haver més remei que limitar-se a jugar al terrat. És cert que disposa d’una amplitud raonable, tant que fins i tot hi cap l’hort, però no és menys cert que per arribar fins allà cal pujar massa pisos. Uf! La canalla ho suporta tot, però si és remeiable, molt millor. Està prevista la instal·lació d’un ascensor. Serà llarga l’espera?
Des d’ahir, aquest nou pati està a disposició de l’alumnat de 9 h a 15 h. A continuació s’obrirà al públic. L’experiència ja assajada a la plaça de Sant Felip Neri ha donat molt bon resultat. Pocs minuts abans de l’hora de l’esbarjo, posen unes tanques que barren el pas mentre dura el temps lliure. Els turistes no hi poden entrar, i d’aquesta manera s’ha evitat algun incident amb els ciclistes.
Els alumnes han trobat aquí els seus recorreguts i algun racó. Ells marquen els itineraris: salten i corren a tot arreu. A les cares dels nens s’hi dibuixa com de bé s’ho passen amb aquesta novetat.
El lloc no era fàcil, atesa l’orografia. S’ha combinat la pedra amb la terra; una mica de grava protegeix el peu de la muralla. Hi ha uns quants desnivells, alguns emparats amb baranes. La impecable gespa ha de dissuadir de trepitjar el pendent, i es respecta. Un auster banc a peu de mitgera és ocupat per primera vegada.
Al centre destaquen dos bancs de fusta clara, guarnits amb formes sinuoses i molt originals; tot el conjunt revela que no es tracta de peces sortides d’un magatzem, sinó obra d’autor. Uns es veuen atrets pel seient, d’altres pugen per assajar el salt. Una font segle XIX, de farga, s’agraeix. Poca estona després, ja hi ha cua per beure-hi.
L’arquitecte Josep Goday, reconegut creador a partir dels anys vint d’una sèrie exemplar de grups escolars municipals, se sentiria feliç amb la imatge que ahir al matí esclatava al costat de l’escola Baixeras, projectada per ell. I és que els companys del Gatcpac li van criticar que sempre hagués malgastat tant espai per jugar, en detriment d’aules i altres serveis. Qui tenia tota raó era Goday: el pati és fonamental per als nens.
El recinte se separa amb unes tanques mentre dura el temps lliure dels alumnes