Letícia, la primera a fer el cim
La Reina fa avui 46 anys. Aviat en farà 15 de l’anunci del seu casament amb Felip de Borbó , un terç de la seva vida
Letícia es va entossudir a arribar la primera, i ho va aconseguir. Dissabte passat va pujar d’una tirada la costa que separa, en ple parc natural dels Picos de Europa, la planícia on s’aixeca el monòlit d’homenatge a José Ramón Lueje (un il·lustre muntanyenc asturià) del mirador de la Princesa, batejat amb aquest nom en honor a Elionor de Borbó. Va ser la primera a arribar i a contemplar la impressionant vista dels llacs de Covadonga des dels 1.050 metres que la separaven del nivell del mar. La Reina està en forma, és evident, molt més en forma que el mateix Rei i gairebé tan en forma com els membres del servei de seguretat que la seguien muntanya amunt. Ella és així, tan exigent amb ella mateixa com amb els altres.
Avui la Reina fa 46 anys, una xifra poc significativa tret que es miri com el signe inequívoc que els 50 són a prop i que, en el seu cas, ja ha passat un terç de la seva vida com a membre de la família reial. La primera compareixença de Letícia en territori regi va ser el 3 de novembre del 2003, fa gairebé 15 anys, dos dies després d’anunciar el seu compromís amb l’aleshores príncep Felip. Tenia 31 anys, i aquell dia, al jardí de la que ara és la seva residència, la seva serietat i la seva seguretat van impactar. El que més sorprèn ara, passats els anys, és la seva capacitat per representar tots els papers de l’auca. Només fa una setmana, més que Reina semblava reina mare, pendent en tot moment, potser en excés, que les seves filles, sobretot Elionor, complissin amb el seu paper. Són nenes, però ja no tant, i l’ombra de la seva mare és massa allargada.
Després de l’estiu, la Reina va reaparèixer morena i contenta. Els seus desitjos de tenir unes vacances privades s’havien complert, i, un any més, ningú ha descobert a quin lloc passa el temps lliure: ni Míkonos ni el cap de Gata, com alguns han aventurat. En qualsevol cas, la Reina, en un punt de la vida en què ja s’és vell per ser jove i jove per ser vell, sembla que està a gust al cim. Temperada la seva impaciència, continua, tot i això, caminant a pas lleuger, i no sempre mira enrere; intensa en els seus compromisos, de vegades sembla que es desentén de l’entorn; esclava de la seva imatge, si fer anys té alguna cosa de bo, és que ja es pot donar permís per relaxar-se. Ha arribat la primera, i ningú no li pren el lloc.