Alternances tèrmiques
Betevé va tenir la bona idea de filmar la tempesta de dimecres a Barcelona des del mirador de Collserola. Una càmera fixa i les imatges accelerades per, en poc més d’un minut, explicar un fenomen espectacular. El pas d’un paisatge aparentment tranquil fins al presagi de núvols deformes i la traca final que ho enfosqueix tot amb boira, grisor i pluja sembla la metàfora dels mètodes polítics que imperen no solament a Madrid i Barcelona, sinó en moltes capitals del món.
MADRID. La sessió de control al Congrés de Madrid del mateix dia va ser tensa, simptomàtica i, a la seva manera, memorable. Una successió de qüestions candents, amb punyalades i cops d’efecte inclosos, i la sensació que el vigor parlamentari espanyol respon a bioritmes més versemblants que els que condemnen el Parlament de Catalunya a viure en un estat d’amenaçadora letargia o de vocacional hipotensió.
¿ON ÉS JOSEP CUNÍ? Passa de tant en tant. Algú em pregunta: “¿I el senyor Cuní, què fa?”. Que li diguin senyor és, dedueixo, un símptoma de respecte i la conseqüència d’haver acumulat això que anomenem trajectòria. Als curiosos procuro respondre’ls amb exactitud que Cuní està actiu i que es dedica, des de fa un any, a córrer món per dirigir i presentar documentals informatius (emesos per Cuatro) sobre països amb diversos graus de convulsió i crisis democràtiques: EUA, Rússia, Anglaterra. Dijous va ser a Bèlgica i es va submergir en la pintoresca i peculiar realitat identitària belga. El mètode de Cuní defuig el model d’especialistes i posa el termòmetre de la curiositat entre contribuents i ciutadans exigents, desemparats o al límit de la xenofòbia, que no acaben de sentir-se còmodes, per excés o per defecte, amb la realitat que els toca compartir. Ara més que mai, i per raons òbvies, és inevitable que l’espectador estableixi malèvols paral·lelismes entre Bèlgica, Valònia i Flandes i Espanya i la Catalunya que dimarts va ocupar pacíficament la Diagonal.
La tempesta sembla la metàfora dels mètodes polítics que imperen a tot el món
UNA NEVERA AL PLATÓ. Deslocalitzat a La Sexta per raons de mercat i voluntat de canvi, Alfons Arús adapta el format d’Arucitys, de sobretaula i migdiada, a un horari de despertador. El nou nom, Arusitys, defineix una voluntat de no distanciar-se de la fórmula original però, en la pràctica, el ritme matinal i la competència l’obliguen a accelerar la successió frenètica de continguts efervescents, un turbo que sempre ha definit el segell Arús. L’altre dia, amb un especialista sobre com hem de conservar els aliments a la nevera, se’l veia impacient, nerviós, dret, com si volgués contagiar a l’especialista, massa lent i digressiu, el dinamisme elèctric made in Arús. ¿Vam aprendre alguna cosa? Sí. “El fred baixa”, va afirmar l’especialista. I Arús va fer cara de pensar que, després del seu programa, ja arriba Al rojo vivo, que, per pura lògica tèrmica, deu pujar.