Una metgessa a peu de carrer
QUI MARÍA LUISA CARCEDO Mà dreta de Pedro Sánchez a l’ombra, aquesta asturiana és la nova responsable de Sanitat i Serveis socials
Si vols saber com és un ministre o un secretari d’Estat, el millor és parlar amb els funcionaris veterans que, des del seu càrrec, n’han vist passar uns i d’altres depenent del partit que governi. “Ja en vindrà un altre”, apunten de manera lacònica quan són substituïts. Però precisament per l’experiència acumulada d’aquest anar i venir incessant, aquests empleats públics solen convertir-se en experts a l’hora de classificar personalitats polítiques. “Dels 19 ministres que han passat per aquí, els millors són...”. I solen clavar el rànquing.
Per això crida l’atenció saber la tristesa que ha suscitat, per exemple, al conductor del servei de la fins dijous alta comissionada per a la lluita contra la pobresa infantil, la seva marxa al Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. Principalment, perquè María Luisa Carcedo (San Martín del Rey Aurelio, Astúries, 1953) tot just ha estat al capdavant d’aquesta institució tres mesos. A què ve aquesta angoixa? Perquè mai en els seus molts anys de feina no l’havien convidat a compartir el dinar amb cap equip. Tots els dimarts, els treballadors d’aquesta oficina adscrita al Ministeri de Presidència s’ajuntaven per dinar. Des de Carcedo, passant pels assessors i secretàries i acabant pel conductor. Això sí, cadascú portava el seu menjar.
Amb aquest tipus d’accions, aquesta llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat d’Oviedo i diplomada en Medicina del Treball aconsegueix el que per a molts és un somni, fer equip i aconseguir que tots aquells que són al seu costat, que s’embarquen en els seus projectes, remin en la mateixa direcció. La clau, asseguren, és el clima de confiança que genera.
Com ho fa? Els seus col·laboradors asseguren que té a veure amb la forma d’entendre la feina i la vida. “Té una gran humanitat i empatia i defensa que els equips ben avinguts són la clau de l’èxit en qualsevol empresa”, assenyala un dels seus col·laboradors.
Això i “la seva enorme capacitat per escoltar”, assenyala el professor de Sociologia de la Universitat de Saragossa Pau Marí-Klose, el seu número dos a l’oficina de l’Alt Comissionat per a la Lluita Contra la Pobresa Infantil i, des d’ahir, el seu substitut al capdavant d’aquest òrgan.
Marí-Klose la va conèixer fa tres anys, quan Carcedo li va trucar com a expert en pobresa infantil i desigualtat. Aquell contacte no només es va mantenir si no que es va consolidar. “No havia trobat mai una persona –i menys un polític– que escoltés els acadèmics i assimilés de veritat les seves propostes, sense intentar imposar les seves idees. Aquest respecte a l’acadèmic ella el té”, assenyala.
És difícil trobar qui critiqui aquesta asturiana, vinculada des de la seva joventut al PSOE i sempre dedicada a assumptes relacionats amb sanitat i serveis socials. Ni tan sols entre els adversaris. Des del PP parlen d’ella amb respecte i afalaguen la seva simpatia. No en va, molts han compartit amb ella seient al Congrés dels Diputats i també al Senat. Abans del seu salt a la política central, va ser diputada autonòmica i consellera de Medi Ambient i Urbanisme dels governs d’Astúries de Juan Luis Rodríguez-Vigil i Antonio Trevín.
La primera vegada que va formar part del Govern espanyol va ser de la mà de qui va ser ministra d’Administracions Públiques, Elena Salgado, per fer-se càrrec de l’Agència Estatal d’Avaluació de Polítiques Públiques. Després del Congrés Extraordinari celebrat pel PSOE el 2014, va passar a formar part de la Comissió Executiva Federal del partit com a secretària de Benestar Social.
Davant altres cares més conegudes, Carcedo és un dels grans suports de Pedro Sánchez. Va estar des del primer moment amb ell en la lluita caïnita que es va desenvolupar al partit i va treballar al costat de l’actual president del Govern per arribar, de nou, a la secretària general del PSOE. Crear un bon equip va estar a les seves mans.
Quan la setmana començava amb l’ombra de la caiguda de Carmen Montón van ser pocs els qui van dubtar que Carcedo seria la nova inquilina del Ministeri de Sanitat i Benestar Social. Era el lloc natural per a ella des del primer moment, indiquen, però Sánchez va considerar més idoni posar-la al capdavant d’una de les seves apostes personals, l’Alt Comissionat Contra la Pobresa Infantil. La dimissió de Montón la va reconduir al seu “lloc natural”, assenyalen fonts socialistes, el ministeri del Passeig del Prado.
Tots coincideixen que no és una política a l’ús principalment pel seu escàs desig de notorietat. “És una formigueta de la feina”, indiquen. La seva preferència per estar en un segon pla té a veure, indiquen, pel seu no excessivament brillant discurs i la seva escassa fotogènia. Però en les distàncies curtes, “es guanya a tothom”.
El seu nou càrrec no l’espanta. Té clar el que ha de fer: seguir el camí exposat per Montón, que és el de Sánchez i que és el que ella va ajudar a fer. I no pensa eludir cap tema per polèmic que sigui. De moment, ja ha advertit que vol equiparar la maternitat subrogada amb el tràfic d’òrgans.
Cada dimarts els membres de l’oficina contra la pobresa infantil, incloent-hi el xofer, dinaven plegats