‘Léon’ i ‘Alfonsina’ a Vic
L’estrena de Léon, l’espectacle de The Pinker Tones i el Quartet Brossa, i el nou de la cantant Alba Carmona van marcar la jornada de dijous al Mercat de Música de Viva de Vic, que també va acollir, entre altres propostes, la presentació dels nous treballs de Joan Colomo
(L’oferta i la demanda), Toti Soler i Gemma Humet (Petita festa )i Clara Peya (Estómac). D’altra banda, l’Acadèmia Catalana de la Música va aprofitar la caixa de ressonància del Mercat per presentar la primera edició dels premis Alícia, que seran lliurats en una data encara per determinar, però propera al 21 de juny, el dia mundial de la Música.
Léon és una “postsimfonia pop” dividida en tres moviments centrada en la trajectòria del rus Léon Theremin, que el 1919 va registrar l’instrument que porta el seu cognom, considerat per molts el primer de la música electrònica. Víctor Estrada al theremin, el quartet vocal Melt i el coreògraf i ballarí Toni Mira també van participar en un muntatge que, sens dubte, necessita més rodatge, però en el qual van aflorar la inspiració i el talent. Cal destacar la flipada pop de Lavinia en el primer moviment, el gronxador dolençós i acurat exercici al singer-songwriter de
Snow en el segon tram, i el joc entre els pizzicatos de corda i la percussió electrònica en el terç final.
Menció d’honor també per a Alba Carmona, que després d’abandonar Las Migas emprèn un camí d’allò més prometedor. Amb els seus quatre músics va estrenar les cançons del seu imminent primer àlbum en solitari, mostrant gran transmissió i excel·lència al capítol vocal, i bona sintonia a la partitura. Cançó amb arquitectures flamenques i caribenyes, brillant amb llum pròpia una versió del clàssic
Alfonsina y el mar, i ja a la darreria del bolo un tema propi, Carmela, d’un to vital alt i sabrosón.
El Mercat també va ser marc de propostes de pes reivindicatiu com les de Joan Colomo –tan divertit i crític amb el sistema econòmic com sempre amb les seves noves cançons de coordenada pop– i Clara Peya, que va plantejar una “desconstrucció de l’amor romàntic” en un terreny singular, amb atac clàssic de piano, pinzellades de jazz, pop, electrònica i bonics rapejats. Tot això, sense oblidar la solvència de Toti Soler i Gemma Humet, i el seu gran viatge pel patrimoni de cadàvers exquisits com Brel, Brassens, Ferré o el nostre Ovidi Montllor.