Pe i Ja, sensacionals
Todos lo saben
Direcció: Asghar Farhadi Intèrprets: Penélope Cruz, Javier Bardem, Ricardo Darín, Eduard Fernández Producció: Espanya-França-Itàlia, 2018. Durada: 132 minuts* * * El nostre coneixement del fèrtil jaciment del cinema iranià es va enriquir el 2010 amb l’estrena d’A propósito de Elly, un desesperat melodrama amb ecos de La aventura d’Antonioni, quart llargmetratge (els tres anteriors encara són inèdits) d’Asghar Farhadi, tot un descobriment. La seva qualitat, però, no feia preveure el que després vindria: una rotunda obra mestra, Nader i Simin, una separació, guardonada amb l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, i, després de la interessant però menor El passat, un altre encert i un altre Oscar en la mateixa categoria, El visitante. Un rècord en tota regla. Amb tant llorer acadèmic, no es descarta que Farhadi tingués ofertes de treball a Hollywood, però el cineasta iranià ha decidit, de moment, tornar a emprendre carrera fora del seu país (El passat ja transcorria a França) trepitjant un territori més modest: Espanya. I coronant el pastís amb dues de les seves estrelles més internacionals: Penélope Cruz i Javier Bardem. Pe i Ja, en papers més arriscats, més desenvolupats i menys rectilinis que els de Loving Pablo.
Farhadi confessa que la gènesi de Todos lo saben es remunta a diversos lustres enrere, quan, de viatge amb la seva família per Espanya, la seva filla va quedar traumatitzada contemplant el cartell d’un nen desaparegut. Va anar prenent forma al seu cap una història que girés al voltant d’aquesta imatge. I, en efecte, la desaparició, per segrest, d’una adolescent és l’espoleta que activa el drama, encara que més aviat sembla el pretext o macguffin hitchcockià per a l’exploració d’una galeria humana rica en caràcters. La primera part, excel·lentment orquestrada, és descriptiva: presenta, amb la celebració d’un casament com a excusa, els nombrosos personatges que componen la família protagonista i, alhora, el marc rural i latifundista de l’Espanya profunda on transcorre la trama, retratat amb un rigor pròxim al de Borau. La segona i més llarga és un agitat còctel de thriller i serial desaforat sobre múltiples secrets del passat que surten a la llum explosivament, i que cal degustar amb una mica de sentit de l’humor. Amb bon criteri, Farhadi es fa invisible com a autor i cedeix la batuta al repartiment més prodigiós vist al cinema espanyol els últims anys, on tant regnen Pe i Ja com els altres principals (Bárbara Lennie, Eduard Fernández i l’argentí Ricardo Darín) i l’extens elenc de secundaris: Inma Cuesta, Elvira Mínguez, Sara Salamó, Ramón Barea, Roger Casamajor, Carla Campra... A tots se’ls concedeix, almenys, un gran moment de lluïment.