Setmana d’èxit
Tot ha estat un èxit: la Setmana del Llibre en Català, on ha anat més gent que en edicions anteriors; la visita dels editors internacionals, convidats per la directora de l’àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull, Izaskun Arretxe; i també la presentació d’El naufragio, de Lola García. I això que el títol remet a un fracàs: al de la metàfora del viatge a Ítaca que tant va fer servir Artur Mas.
El fracàs és interessant com a material literari, i l’èxit es dona quan el resultat té bona acceptació. Ho vaig pensar dilluns, a l’avinguda de la Catedral. Anna Guitart entrevistava Eva Baltasar, autora de
Permagel, qui reconeixia i agraïa la tasca de la directora de Club Editor, Maria Bohigas, perquè el seu text acabàs essent un dels grans èxits de la temporada. Això s’ha reflectit en les vendes i en el nombre de persones que anaren a escoltarla i esperaren que els signàs un exemplar, entre les quals, la directora teatral Carol López. Abans, Baltasar parlava de la dificultat d’enfrontar-se o assumir les frustracions. A casa dels amics de la seva dona, explicava, sol veure blísters d’ansiolítics i somnífers exposats sense complexos a la cuina, com si fossin capses d’analgèsics habituals.
L’èxit d’Els fills de Llacuna Park, de Maria Guasch, ha estat progressiu. La novel·la va sortir l’any passat i està resultant ser un long-seller. L’autora va signar a la caseta més alcohòlica de la Setmana, que L’Altra Editorial, on publica, compartia amb Males Herbes, Labreu, i algunes cerveses. Passaren per allà Joan Safont, Antoni Clapés (estic llegint la seva traducció de Pèl de
panotxa, de Jules Renard). També vaig veure Sebastià Bennasar, la directora de Taleia, Elisenda Figueras, el president de la Setmana, Joan Sala, que atenia l’Info-K per parlar d’un altre èxit: les biblioteques de cartró que es regalaven amb les compres superiors a cinquanta euros. L’editor d’Ara Llibres, Joan Carles Girbés, comentava que ha notat la crisi dels quaranta quan el seu fill (“preadolescent des que tenia tres anys”) ha començat l’institut. El periodista Carles Domènech contestava que ell tanca fases d’un dia per l’altre, com quan deixà de prendre cocacola, i les que li quedaven a la nevera s’hi estigueren sis mesos; ja no el temptaven.
Potser hauria canviat de parer si dijous hagués anat a la trobada d’autors catalans i editors internacionals, al terrat del Yurbban. Durant un dinar informal en què hi va haver més postres que menjar, la gent va beure molt, perquè la calor era deshidratant. Katharina Bielenberg, de la britànica MacLehose Press, es va posar crema de protecció solar. Mohamed Elbaaly traurà, a l’egípcia Sefsafa, Eren ells, de Carles Rebassa, així és que la seva primera traducció serà a l’àrab. També hi havia Lena Schäfer, de l’alemanya Bastei Lübbe, Sara Cremaschi, de Bompiani-Guiunti Editore, Ingrida Dubauskiene, de la lituana Ànima Littera. En total, devuit, que departiren amb Rocío Bonilla, Blanca Busquets, Raül Garrigasait, David Guzmán, Aurelio Major, Joan Jordi Miralles. I aquí va una apreciació d’Ethan Nosowsky, de Graywolf Press: Barcelona i San Francisco s’assemblen, entre d’altres coses perquè les dues creuen ser grans ciutats.
Però canviem d’escenari. A la Casa del Llibre, la directora adjunta de La Vanguardia, Lola García, presenta El naufragio. La deconstrucción del sueño independentista.
Ho fa acompanyada de Jordi Basté i el director d’aquest diari, Màrius Carol. “Quan, amb el temps, s’analitzi el que ha passat durant l’anomenat procés, La Vanguardia serà una de les millors eines per entendre-ho”, dirà aquest darrer davant d’un auditori a vessar. També apuntarà que segurament el primer momentum fou la Diada del 2012. El president Mas veia la manifestació per la tele amb Francesc Homs, al palauet Albéniz, i un dels dos va comentar: “Són la nostra gent”. García explica que llavors es van adonar que, si no lideraven aquella gentada des del Govern, els passarien per sobre.
A primera fila seuen el president del Grup Godó, Javier Godó, i el president del Grup Planeta, Josep Creuheras. Després d’unes paraules de l’editor de Península, Ramon Perelló, Basté assegura que no li agrada gens parlar en públic, i defineix el llibre com un “relat periodístic impecable, de Champions League”. Remarca aquella mirada de reüll que té l’independentisme, sempre pendent del que fa l’altre i dels velociràptors de les xarxes que en qualsevol moment et poden dir traïdor. Al públic, per cert, no veig dirigents independentistes. Sí que hi ha Toni Aira, Santi Vila, Josep Antoni Duran i Lleida, l’excap de premsa de Jordi Pujol, Jesús Conte, Joan Coscubiela, Joana Ortega, Fèlix Riera, les diputades Eva Granados i Assumpta Escarp. També els companys Jordi Juan, Miquel Molina, Isabel Garcia Pagan, Llàtzer Moix, Manel Pérez i Enric Sierra, Jordi Amat, Sergi Pàmies, Joan-Pere Viladecans. Han vengut altres periodistes com Álex Sàlmon, Manuel Cuyàs, José Antonio Sorolla, Cristian Segura. També Núria Ribó i Malcolm Otero. I torno a recordar l’èpica de la derrota, que cada 11 de setembre se celebra amb èxit.
Màrius Carol i Jordi Basté van presentar ‘El naufragio’, el llibre de Lola García sobre el procés