Pollastre al ‘Cury’
Després d’una ronda de partits entre seleccions nacionals i d’un estiu marcat pel Mundial de Rússia, ahir va començar de nou el campionat de Lliga 2018-2019. Els culers tenim moltes ganes de tornar a allò que entenem que és la normalitat: aquell fluir constant de partits de Lliga, Copa i Champions, enredats en la interminable tirallonga de debats, absurds i transcendentals, que la generosa actualitat blaugrana proposa setmana rere setmana a l’opinió pública d’aquest país. Les ganes que tenim de tornar a parlar del joc i de tot allò que se’n desprèn són immenses. Però ens passa com a bona part dels catalans amb la situació política: tot i que voldríem abandonar l’estat d’alerta permanent, la trista i miserable realitat ens ho fa impossible. Entre l’afició blaugrana, bàsicament, perquè, una setmana sí i l’altra també, la junta de Bartomeu ens regala, com només sap fer l’Administració Trump, motius per al desànim i la vergonyosa sensació de ridícul.
Fa una setmana, Adrià Soldevila, de Larepublicaesportiva.cat, ens descobria que Marta Plana, la directiva del club encarregada del Barcelona Innovation, a part d’haver estat la primera empresària que va marxar de Catalunya a causa del procés (mentre Amazon hi instal·lava el seu centre logístic pel sud d’Europa), estava inhabilitada per ocupar qualsevol càrrec públic des del novembre de 2017. Aquesta setmana ha estat el Què t’hi jugues! de la cadena Ser qui denunciava el pagament, per part del Barça, de 6,6 milions d’euros al seu empleat André Cury, en concepte de comissió pel traspàs de Neymar al PSG. El club s’ha afanyat a desmentir el pagament. Però no ha pogut desmentir l’existència de l’acord entre Cury i Rosell que li assegurava una comissió del 3% per qualsevol traspàs de l’astre brasiler. Ni tampoc ha pogut desmentir que la principal funció per la qual van contractar Cury era tenir Neymar sota control. És a dir, que per enfortir les relacions de Neymar amb el Barça, el club va contractar algú a qui prèviament havia animat a fer-lo marxar. No sé en quina assignatura d’Esade, en quin MBA, exercint quin alt càrrec en quina gran firma internacional de prestigi, no sé en quin punt dels seus brillants currículums els nostres directius van descobrir el raonament secret que fa compatibles els ous amb les castanyes. Però tampoc cal donar-hi més voltes. No seré jo precisament qui es faci el sorprès.
L’únic que em preocupa és el mateix que manté amb la boca oberta una part de la premsa nord-americana. Després de demostrar que tenen un president lamentable, després de totes les mentides, espifiades i ridículs, descobrir que, almenys en les enquestes, aquells que el van votar, diuen que ho tornarien a fer.
El Barça no ha pogut desmentir que la funció principal de Cury era tenir Neymar sota control