Salvar el McDonald’s
El propietari d’una franquícia de McDonald’s al nord de la ciutat de Marsella, SaintBarthélémy, un districte castigat per l’atur i la droga, decideix tancar el restaurant perquè està en pèrdues i transferir els seus 77 empleats a Hali Food, una desconeguda cadena de menjar halal. La plantilla respon amb aturades i concentracions. No estan sols. Molts veïns els donen suport perquè asseguren que aquest McDonald’s és l’autèntic centre social del barri.
Després de quatre mesos de protestes, i de l’intent d’un empleat de cremar-se a l’estil bonze al mig del restaurant, la passada setmana un tribunal local donava la raó als vaguistes. El jutge no veu clara l’operació. Però, sobretot, compra l’argument dels vaguistes i li atribueix al McDonald’s un paper vertebrador a Saint Barthélemy, un barri en el qual la cadena de menjar ràpid és el segon ocupador després de Carrefour. Al barri, les botigues han tancat. El centre comercial més proper és a deu quilòmetres. El McDonald’s és el lloc en el qual es reuneixen els joves i on està prohibit traficar. Allà on busquen la seva primera feina (i sovint la troben) els nois del barri que han passat per la presó.
Els propietaris de la franquícia recorreran contra la sentència. McDonald’s insisteix que el negoci és deficitari. Però
Un barri de Marsella, contra el tancament d’un McDonald’s convertit en l’únic espai de socialització
els treballadors diuen que han guanyat una batalla important. Reben suports mediàtics. Entre ells, el de Jean Luc Mélénchon, el dirigent de l’esquerra radical francesa i representant de Marsella al Parlament.
Fa vint anys, Mélénchon hauria condemnat McDonald’s. El 12 d’agost del 1999, José Bové, sindicalista agrari i elaborador de formatge roquefort, es va convertir en un dels herois del naixent moviment antiglobalització al posar-se al capdavant d’un grup de ramaders que va desmantellar un edifici en obres d’una franquícia de McDonald’s a Millau. La multinacional de l’hamburguesa era per a Bové, i per a mitja França, l’enemic de la sobirania alimentària. L’assalt li va costar una condemna de presó de tres mesos, però va catapultar Bové a la fama internacional.
La premsa anglosaxona se sorprèn gratament pel que està passant a Marsella. McDonald’s, abans símbol de la malbouffe, del menjar porqueria, és vindicat pels habitants d’una perifèria oblidada de França. Encara que el que de debò sorprengui de tota aquesta història és que el McDonald’s de SaintBarthélémy sigui l’últim espai de vincle social en aquest barri abandonat.
McDonald’s va arribar a Marsella el 1992. En aquells anys, les cadenes de fast food proliferaven a les perifèries de les ciutats. Ara aquestes mateixes perifèries s’estan buidant pels efectes d’internet i del repartiment de menjar a domicili. Quan tanqui el McDonald’s, els carrers de Saint-Barthélémy quedaran definitivament buits.