Alguns físics defensen mantenir els canvis horaris
Alguns físics avisen que a Espanya li convé canviar d’hora dos cops a l’any
El reglament de les Corts de Cadis del 1810 recollia en el seu articulat un horari d’estiu i un altre d’hivern. No estaven establerts llavors els dos canvis d’hora anuals a Europa, i la norma assenyalava així que ses senyories entrarien a les 10 del matí de l’octubre a l’abril, i a les 9 del maig al setembre.
L’exemple el posa sobre la taula Jose María Martín-Olalla, professor de Física de la Matèria Condensada (Universitat de Sevilla), per explicar que quan no existien directives que establissin canvis a les busques del rellotge aquesta institució ja s’adaptava als canvis estacionals naturals modificant els seus horaris. El que aquest físic vol traslladar és que els dos moviments del rellotge establerts actualment a la Unió Europea, i que la Comissió vol suprimir el proper 2019 després de la consulta realitzada el mes de juliol, són els que més convenen al territori espanyol per la seva latitud. Quan no existien, algunes professions distingien entre l’horari hivernal i l’estival.
Els canvis d’hora a l’octubre i al març no són doncs cap arbitrarietat, assenyala el professor de física, són una manera de gestionar com les hores de llum van canviant al llarg de l’any, o sigui, una adaptació a les variacions estacionals. I també una manera de marcar uns horaris regulars i iguals per a tothom. L’eix de rotació de la terra està inclinat, la durada de la llum solar és diferent a l’hivern i a l’estiu, i això no es pot canviar.
A mesura que es va pujant de latitud a Europa, aquest canvi d’hora establert a l’octubre i el març pot tenir inconvenients, i encara més amunt (com és el cas de Finlàndia, sense gairebé nit a l’estiu) pot no tenir sentit. Però aquí sí que en té.
La consulta impulsada per la Comissió Europea en què va guanyar l’opció de suprimir els dos canvis anuals i la preferència per mantenir el d’estiu (aquesta última qüestió la decideix cada país) ha donat molt a parlar especialment a Espanya. El Consell de Ministres ha aprovat l’acord per crear una comissió de persones expertes que abordaran el tema i també la possibilitat de canviar de fus horari. Davant aquest escenari, Martín Olalla adverteix que el Govern central ha de mesurar bé les conseqüències.
En la consulta europea van votar 4,6 milions de persones, moltes per a una consulta de les que impulsa la comissió, però que no van arribar a l’1% de la població. Martín-Olalla, amb el catedràtic d’Electromagnetisme (Universitat de Santiago de Compostel·la), Jorge Mira, en les seves intervencions a la Televisió de Galícia, consideren que per pronunciar-se sobre aquesta qüestió haurien estat necessàries campanyes prèvies d’informació. Assenyalen així que el que convé a Espanya, malgrat les variacions entre l’est i l’oest, és mantenir la situació actual. JeanClaude Juncker, president de la Comissió, ha anunciat aquesta setmana que els països s’han de pronunciar en sis mesos i derogar la directiva el 2019. El Parlament i el Consell europeu s’han de pronunciar abans.
Els escenaris que s’obren queden clars si s’observa el gràfic adjunt. Si se suprimeix el canvi anual i es tria, per exemple, l’horari d’hivern tot l’any, a Barcelona es faria de dia el 21 de juny a les 5.18 h. Què farien els barcelonins quan veiessin que es fa de dia “tan aviat” i que
MARTÍN-OLALLA (US) “Són una manera de gestionar la variació de les hores de llum durant l’any”
comença a fer calor abans?, es pregunta Martín Olalla. Una pregunta que també es pot formular a les Balears i a València. El més lògic seria que anessin acostant l’hora de llevar-se i les activitats a la sortida del sol, és a dir, que corregissin, però en aquest cas de manera dessincronitzada i a través dels horaris, que és el que s’ha abolit amb els canvis d’hora estacionals.
Ara bé, aquests processos adaptatius són complexos. Amb l’horari d’estiu, el trenc d’alba hivernal s’endarreriria; a Barcelona seria a les 9 h del matí tocades durant el solstici d’hivern i a A Coruña a les 10 h, amb el que comporta començar les jornades escolars i laborals sense claror.
Per entendre que en funció de la latitud cada país pot tenir els seus interessos es pot observar el que passa a Alemanya (dos terços dels votants van ser alemanys). Amb una alba hivernal similar a la catalana –el sol surt alhora a Barcelona i Berlín el 21 de desembre–, es fa fosc molt abans (a les 15.53 h a Berlín, a les 17.24 h a Barcelona). És lògic que amb menys temps de llum disponible Alemanya s’estimi més optar per l’horari d’estiu tot l’any, i aprofitar així el sol després de la jornada laboral per a moments de lleure.
El principal argument que s’està posant sobre la taula per justificar la supressió dels canvis d’hora anuals és el de la salut. Amb l’ajut de la cronobiologia, s’assenyala l’impacte que tenen aquestes variacions en la salut. Aquests canvis sobtats, explica la cronobiòloga Trinitat Cambras provoquen un seguit de molèsties especialment en els més petits i els més grans, als quals els és més difícil adaptar-se. I posats a escollir, considera que l’horari hivernal, que permet llevar-se amb claror de dia, s’ajusta millor al rellotge intern de les persones.
Per acabar de complicar el debat s’hi afegeix la discussió sobre el fus horari. És evident que el meridià de Greenwich travessa Espanya, però és una línia artificial. Els científics recorden que l’eix de rotació no és recte, i l’alba hivernal –com es veu al gràfic– correspon amb l’Europa central i no amb Londres. A més, la realitat és que a Espanya es dina i se sopa aproximadament a l’hora de Londres, assenyala Olalla. És a dir, aquí es fa a les 14 hores (que són les 13 h al Regne Unit), i a les 21 h (les 20 h allà) .
S’obren pas, per tant, les veus a favor de mantenir els canvis d’hora actuals. Es tracta de l’adaptació natural al cicle estacional en aquestes latituds, assenyalen. Per evitar més confusions, no cal parlar aquí de racionalització horària i conciliació. Això es fa amb altres eines.
LATITUDS Per la seva latitud, a Espanya li convé la situació actual per aprofitar la llum UN EXEMPLE Amb horari d’hivern, a l’estiu a Barcelona es faria de dia a les 5 h; què faríem, tan d’hora? PRESSIÓ DE BRUSSEL·LES La Comissió pressiona els estats per poder derogar la directiva l’any que ve