La mesquita de Còrdova no ha estat mai de l’Església
La inscripció a nom del bisbat no té validesa jurídica, assenyalen a l’informe
Un informe d’experts dirigit per Federico Mayor Zaragoza conclou que no existeix cap document que acrediti que la mesquita de Còrdova pertany a l’Església catòlica.
No hi ha cap document històric i públic que acrediti que la mesquita de Còrdova sigui propietat de l’Església catòlica. Un comitè de quatre experts, presidit per l’exdirector general de la Unesco Federico Mayor Zaragoza, ha trigat un any i quatre mesos a arribar a la conclusió que la mesquita va ser de titularitat pública fins que l’any 2006 els representants de l’Església catòlica a Còrdova la van inscriure al seu nom, gràcies a una reforma de José María Aznar a la llei hipotecària franquista del 1946.
L’informe de vint pàgines, que es va fer públic ahir, conclou que inscriure la mesquita al Registre de la Propietat a nom de l’Església va ser fruit d’una irregularitat sense validesa jurídica, una situació injusta que s’ha de capgirar. L’informe, encomanat per l’Ajuntament de Còrdova, aclareix que es refereixen estrictament a la propietat de l’edifici, no a la situació del culte catòlic a la mesquita.
El Govern ha anunciat que està preparant una llista dels béns immatriculats a nom de l’Església les últimes dècades, entre els quals hi ha la mesquita cordovesa o la Giralda sevillana. La intenció és que administracions públiques, entitats privades i persones físiques o jurídiques puguin reclamar la devolució dels que considerin que han estat registrats irregularment per les autoritats eclesials.
La mesquita va ser un espai de culte dels omeia i va deixar de funcionar com a centre religiós musulmà el 1236. El bisbat, per reclamar la seva titularitat, addueix que la mesquita musulmana es va aixecar sobre una antiga església visigoda i que el rei Ferran III li va lliurar la propietat després de conquerir la ciutat i expulsar-ne els musulmans. “Des d’aleshores, el bisbat ha tingut una presència permanent però no se n’ha comprovat la propietat. Podem afirmar no només que l’Església catòlica no pot demostrar la propietat de l’edifici, sinó que hi ha nombrosos indicis que ens porten a pensar que no es va produir mai aquesta donació per part de Ferran III”, assenyala l’informe.
Els experts destaquen diversos fets que, segons la seva opinió, demostrarien la titularitat pública de l’edifici. Així, al segle XVI el bisbe volia fer unes obres al creuer de la catedral, però el Consell de la ciutat s’hi va oposar. Atès que el bisbe va voler tirar endavant malgrat tot, el Consell va decretar la pena de mort per a tot aquell que participés a les obres i aleshores la reacció eclesial va ser excomunicar els membres del Consell cordovès. “Finalment, Carles I va decidir donar llicència al bisbe per executar les obres del creuer, però va ser el rei [com a Administració de l’època] que va decidir i això és el que és rellevant”, subratlla un membre del comitè d’experts.
L’any 1906 l’Ajuntament i el Ministeri d’Instrucció Pública reaccionen davant la intenció del bisbat d’establir una taxa d’entrada “sense autorització superior”. Uns anys més tard, el 1910, el bisbe admet públicament que no pot instal·lar un parallamps a l’edifici perquè és “incumbència de l’Estat”.
La comissió d’experts reprova també que la immatriculació de la mesquita al Registre de la Propietat es fes “ometent el deure de comprovació, cosa que anul·la la validesa de la inscripció”. És a dir, el registrador no va comprovar res sobre la propietat eclesial de la mesquita. Es va limitar a cobrar 30 euros i a inscriure-la.
Si la mesquita fos un bé de l’Església “es reconeixeria la propietat a una institució que està regida per normes d’un altre Estat, l’Estat Vaticà, i la possibilitat que aquest el pogués arribar a vendre”, s’assegura al document.
“Per tot això, creiem que l’actuació que dugui a terme l’Ajuntament de Còrdova s’ha d’interpretar no com la creació d’un conflicte, sinó com una proposta de concòrdia davant un bé que, pel seu caràcter excepcional, és i ha de ser de tots”, arriba a afirmar la comissió, que insisteix que l’objectiu final de l’actuació municipal ha de ser “capgirar” la situació actual.
El bisbat es va adjudicar l’edifici el 2006 aprofitant una reforma legal del govern d’Aznar