El Barça pateix però remunta a Anoeta (1-2)
Un Barça desfigurat voreja l’abisme i remunta el partit amb dos gols de córner
Mastegant aranyes, bevent sang de camell, travessant rius d’aigües gèlides damunt d’un tronc corcat. Com el temerari Bear Grylls, el Barça va practicar un exercici de supervivència per remuntar un altre gol prematur de la Reial i sortir indemne d’Anoeta. Mancat de fluïdesa i d’autoritat, el conjunt blaugrana va flirtejar amb la calamitat, va haver de recórrer a l’amulet d’un Ter Stegen monumental per evitar un càstig dur i es va rebel·lar amb dos gols en tres minuts de Suárez i Dembélé a la segona part. Dos gols que no passaran a la història de la bellesa, originats al banderí de córner, però que concedeixen un bon començament numèric a la tempesta de partits que s’acosta. Tot i que amb el nivell del joc desplegat a Sant Sebastià qualsevol compromís és susceptible d’acabar en desfeta.
Anoeta no és un bon lloc per experimentar. El 2014 Gerardo Martino hi va concebre una formació amb Song a la demarcació de mig
LA REACCIÓ Suárez i Dembélé van capgirar el marcador en tres minuts després d’una sèrie de grans oportunitats locals
centre i va desplaçar Busquets a l’interior dret. Va ser un desastre de proporcions gegantines que va concloure amb una derrota sense pal·liatius (3-1). Ahir, Ernesto Valverde, condicionat per l’implacable calendari, va decidir deixar el cromo de Busquets a la banqueta. Les seves funcions van ser adjudicades a Rakitic. El tècnic va situar Semedo al lateral dret, va avançar Sergi Roberto a la posició d’interior i va concedir el volant oposat a Rafinha en lloc de Coutinho. Tot això el dia de l’estrena d’Anoeta, amb l’afició hipermotivada i un terreny de joc en prou bones condicions malgrat les obres.
Poques hores abans del partit els operaris interrompien els treballs a la zona del gol nord, encara pendent de reforma, mentre els espectadors s’anaven concentrant als voltants de l’estadi. La idea de Valverde, després dels desplaçaments dels internacionals i amb el debut de la Lliga de Campions en perspectiva, semblava coherent. Els gestos de decepció de l’entrenador a l’àrea tècnica i l’encefalograma pla del Barça a la primera part ratifiquen que no, que Anoeta, el camp on Messi ha perdut més vegades, no admet gaires invents. Hi ha una Reial Societat a Anoeta –un conjunt heroic sustentat en la passió de la graderia– i una altra de radicalment oposada, que és la que acostuma a visitar el Camp Nou.
“Hem de sortir forts des del principi”, havia prescrit Valverde. Al minut 13, gairebé en el mateix instant que el curs passat, el Barça encaixava el primer gol, originat en una falta comesa per Sergi Roberto per evitar un contraatac, l’arma local. Instal·lat al seu territori, el conjunt donostiarra tolerava el domini blaugrana perquè era estèril i previsible. Perquè no hi havia fissures pel centre i Semedo era reticent a internar-se per la dreta. Per l’esquerra, una societat entre Zaldua i Oyarzabal
LES ROTACIONS Valverde va haver de rectificar, al segon temps, uns canvis que no havien donat cap resultat
condicionava la projecció d’Alba.
Una dada significativa de la manca de fluïdesa i profunditat: les dues úniques ocasions del Barça al primer temps van ser a partir de jugades de córner. Curiosament, l’especialitat que li havia de concedir la victòria en una segona part de frenopàtic, amb els dos equips al caire del suïcidi i Del Cerro Grande indultant reiteradament de l’expulsió el reincident Illarramendi. El madrileny va estar magnífic amb la seva demostració que el VAR no millora les qualitats dels àrbitres.
En vista del panorama, i alertat per les evidents possibilitats de naufragi, Valverde va aprofitar l’intermedi per rectificar i introduir Coutinho per Semedo i, tot seguit, Busquets per Rafinha. Paradoxalment, amb el puzle recompost el partit va entrar en una fase de descontrol de la qual el Barça va sortir viu de miracle. En tres minuts la Reial va malgastar tres con-
traatacs d’or. Sol davant Ter Stegen, Oyarzabal va xutar desviat, i, a continuació, el porter va desbaratar com a últim home sengles rematades de Theo i Juanmi. L’alemany va ser absolutament decisiu.
Anoeta udolava atalaiant la reedició del malefici, però el Barça, amb més múscul que no pas cervell, va convertir el perdó de la Reial en càstig. Suárez va empatar resolent amb oportunisme una jugada confusa a l’àrea local i tres minuts després, en una altra situació de rebots després d’un córner, Dembélé marcava el gol definitiu.
Ara bé, amb 24 minuts per disputar la victòria blaugrana no va estar mai assegurada, per bé que Arturo Vidal va entrar substituint Dembélé per reforçar el mig del camp. L’equip no va aconseguir imposar la jerarquia ni rebaixar les pulsacions fins que Del Cerro Grande va donar per acabat un enfrontament confús. Aleshores Valverde va respirar.